Ho reconec, la literatura russa és una de les meves assignatures pendents. He llegit molt pocs autors, potser al que més a Txékhov. Per això quan @coloniadellibres va proposar el #Februssian, vaig pensar que era la meva oportunitat per apropar-me als autors russos. Tenia començat un altre llibre, però quan aquesta meravella va arribar a casa el va destronar.
De
Dostoievski havia llegit
'El jugador' i havia començat (mai acabat)
'Els germans Karamàzov'. Ja era hora de posar-hi solució.
'Nits blanques' és una història curta que es desenvolupa durant tres nits i un matí. Ens trobem a Sant Petersburg durant l'època de l'any (solstici d'estiu) que es dona el fenomen de les Nits Blanques (nits on la foscor mai es completa). El nostre narrador, un jove solitari, sense més amics que la gent que es troba durant les seves passejades diàries, i amb qui ni tan sols se saluda, s'exclama que la ciutat ha quedat buida i que tothom ha marxat a les Datxes. Una d'aquestes nits canvia la rutina de les seves passejades i coneix a la jove
Nàstienka a qui ajuda en un mal tràngol.
Els dos joves conversen i queden per veure's la nit següent, però ella imposa una condició: ell no se n'enamorarà. Les nits següents s'explicaran llurs històries, i el nostre protagonista descobrirà que la jove està esperant al seu enamorat, però que sembla que ell l'ha oblidat...
Dostoievski ens porta una història d'amor, desamor, il·lusió i desil·lusió. El record de tres nits que acompanyaran sempre més al jove somiador, per més que no van acabar com ell volia.
Només tres personatges, poc més de cent pàgines i una història que fa sentir tendresa, ràbia continguda, admiració i desassossec al lector que guardarà aquesta petita història en la seva memòria durant molt de temps.
