Faig una parada en la
trilogia d'Holt per endinsar-me en la lectura d'aquest altre llibre d'en
Kent Haruf, l'última novel·la que l'autor nord-americà va escriure abans de morir el novembre del 2014. És la sisena de les seves obres, de les quals només quatre han estat traduïdes al català.
«Nosaltres en la nit» ens torna a portar al poblet d'Holt, a l'estat de Colorado, i ens explica la història de l'Addie Moore i en Louise Waters. Els dos han estat veïns durant quasi tota la vida i és ara, quan tots dos s'han quedat vidus, els fills han deixat la casa familiar per viure la seva vida, que a proposta d'ella decideixen dormir junts per compartir converses, fer-se companyia i apaivagar la seva solitud.
Haruf manté el seu estil directe, sobri, sense grans descripcions i la seva prosa neta i planera, sense artificis ni parafernàlies innecessàries, que m'ha captivat d'ençà que vaig llegir les primeres línies de «Cançó de la plana».
Aquest cop no és una novel·la coral, com ho són les de la trilogia de la plana, però segueix sent una obra polièdrica, plena de cares i matisos. Aquí tenim dos personatges principals, l'Addie i en Louis—als que anirem coneixent a través de les converses nocturnes que mantenen cada nit al llit de l'Addie— i uns quants personatges secundàries, com en Geneo en Jamie, fill i net de l'Addie, que s'ajudaran arrodonir la història d'aquests dos ancians.
L'autor ens porta una història d'amor incondicional entre dues persones que és necessitem, a qui els cal la mútua companyia que es fan, l'escalf que es donen. Ens demostra que mai és tard per tenir una segona oportunitat. L'Addie i en Louis hauran de fer front a les enraonaries dels seus convilatans, a la mesquinesa de qui no entén, ni vol entendre, que la seva és una relació d'iguals que es sustenta en l'amistat i l'estima que es professen, que l'amor arribarà a través del frec diari, de les confidències en la penombra de la nit; que són dues persones solitàries que han trobat un punt de suport emocional en l'altre.
I és aquesta incomprensió, els prejudicis dels altres, especialment per part d'en Gene qui sense cap motiu se sent amenaçat per la presencia d’enLouis a la vida de la seva mare, el que provocarà un final demolidor pels protagonistes i de retruc pel lector, qui durant tota la novel·la esbossarà un mig somriure que desapareixerà de cop i donarà pas a l'estupor, a la incredulitat, a la impotència i, al menys en el meu cas, a les llàgrimes que afloraran en els seus ulls sense poder remeiar-ho.
Una narració íntima i continguda; commovedora i agredolça; amb personatges humans que ens mostren les seves pors i frustracions, la seva bonda i la seva maldat, en definitiva les seves llums i les seves ombres, amb els que bé empatitzaràs o bé odiaràs, perquè són reals, són la gent a qui coneixem i a la que ens creuem al llarg de la nostra vida.
«Nosaltres en la nit» és una obra curta, tendra i colpidora, que ens farà reflexionar sobre l'amistat, l'amor i les relacions familiars. Que ens posarà davant l'etern dilema: que triar? Família o amics? Que fer? El que volem o el que és socialment correcte?
Una petita joia que es llegeix en un sospir, a mi no em va arribar a les tres hores, i que no puc deixar de recomanar.
