Quan el llibre va arribar a les meves mans, gràcies a l'editorial Roca, no tenia ni idea de la seva existència. Un parell d'amics, el criteri dels quals tinc en alta consideració, em van assegurar que tenia entre mans una petita joia, que era una molt bona lectura. No ho vaig dubtar ni un moment i em vaig endinsar en les planes de la novel·la. A més, el títol era el guanyador del premi 'LH Confidential 2019'.
Reconec que és un dels llibres que més m'ha costat de llegir i no precisament per la duresa de la seva trama o perquè no m'agradés o estigués mal escrit. Aquest cop, paradoxalment, el motiu que ha fet que la seva lectura em costés més de l'habitual ha estat un tret distintiu que jo agraeixo sempre que trobo en una lectura: la varietat i la riquesa lingüística i dialèctica d'un idioma, en aquest cas el castellà. I és que 'Nuestra señora de la Esperanza', està escrit amb la parla pròpia de Cadis. I està clar que els gaditans no parlen tots iguals, que segons la zona de la ciutat es fa d'una manera o d'un altre i això queda clarament reflectit al llarg de tots els diàlegs que hi trobem. Un luxe, l'alentiment de la lectura ha valgut molt la pena.
Ens trobem a la ciutat de Cadis on Rafael Bechiarelli es guanya la vida com a detectiu privat, tot i que les coses no li van gaire bé quan rep l'encàrrec de l'alcaldessa d'investigar la mort d'un regidor del seu ajuntament, en Gabriel Araceli. Després d'un petit estira-i-arronsa Bechiarelli acaba acceptant la feina.
Rafael Bechiarelli és un detectiu que s'escapa dels canons del detectiu clàssic: és un home que tem per la seva vida i el que li pugui passar si accepta segons quins encàrrecs, no vol perdre ni la feina, ni el despatx —per llardós que sigui— i molt menys la vida i si accepta la feina que l'Esther Amberes, alcaldessa de la ciutat, li proposa és perquè necessita ingressos de forma urgent, però és molt conscient de les seves capacitats i de les seves limitacions.
L'autor ens fa un retrat exhaustiu de la ciutat de Cadis, essencialment del seu centre històric, on transcorre la major part de la trama. Coneixerem les llums i les ombres, especialment la part més fosca, de la capital andalusa; sabrem de la manera de ser dels seus habitants, amb quina capacitat gaudeixen de la vida per molt que la majoria d'ells la ballen magre.
I com a bona novel·la negra no li falta la seva dosi de crítica social i política, Bechiarelli s'haurà d'enfrontar a temes tan espinosos com les conspiracions polítiques, les guerres brutes, les corrupteles, els rumors, les denúncies i els escàndols en els plens municipals.
Una lectura molt recomanable. Després de llegir-lo vaig saber que és la tercera entrega protagonitzada pel detectiu sorgit de la ploma de David Monthiel, segur que se m'han escapat matisos del personatge, però en cap cas això ha estat un problema per gaudir de la seva lectura.
