El ressentiment, més que no pas les idees polítiques és el major impulsor dels conflictes passats i presents i el motor que activa l’acció per intentar capgirar les coses. Aquesta és la tesi central d’aquest magnífic llibre d’aquest novel·lista i assagista hindú. Estem davant d’una mirada diferent i profunda sobre l’origen dels conflictes socials, polítics i econòmics, els quals sempre tenen com a element comú les expectatives frustrades i la rancúnia que provoquen les promeses incomplertes en aquells als que no se’ls satisfan els mínims vitals i s’han de mirar des de la barrera com altres frueixen i exhibeixen la taula ben parada. Un recorregut històric, des del segle XVIII pels processos de creació de desigualtat i de desencantament d’una part significativa de la població, utilitzada sovint pels demagogs com a soldats per confrontar-se a les elits dominants en cada cas, tot fomentant el conflicte i l’odi irracional, que acostuma a portar a situacions de violència extrema que acaben per recaure sobre els mateixos perdedors de la història. Tots els que són deixats de banda pels processos d’hipotètic progrés, als que no se’ls deixa participar del “nou món” acaben per conrear malestars i odis que ajuden a explicar tant els orígens dels irats nacionalistes culturals de l’Alemanya del segle XIX, els revolucionaris messiànics de la Rússia tsarista, els xovinistes bel·licosos d’Itàlia o els anarquistes que practicaven el terrorisme arreu.
A La edad de la ira. Una historia del presente (Galaxia Gutemberg, 2017), Pankaj Mishra no fa només un recorregut pel passat, sinó que utilitza aquest per explicar la societat “irritada” en la que vivim, com l’extremat individualisme neoliberal centrat en la riquesa ha deixat sense rumb i sense possibilitats a milers de milions de persones, les quals han perdut una bona part de les seves arrels, però no se’ls ha facilitat poder accedir a la promesa modernitat. Els individus actuals, tant a Occident com al No-Occident (concepte molt eloqüent) estan exposats constantment a fer comparacions envejoses i ressentides en una època de competència accelerada en camps de joc desiguals, on es fàcil sentir que no existeix ni la societat ni l’Estat, i on ‘únic que hi ha és una guerra de tots contra tots. El refugi, “tribalismes maníacs” i violència nihilista. La visió de l’autor sobre el conflicte entre l’Islam i Occident, va força més enllà dels tòpics habituals sobre “xoc de civilitzacions” o sobre el caràcter “medieval” d’algunes religions. Un assaig diferent sobre la desigualtat i un llibre apassionant.
