A les 20:01 ha arribat, ha aparcat, poc després ha entrat per la porta corredissa, ha pagat, ha sortit pel mateix lloc, ha posat gasolina i ha marxat. L’has distingit perfectament perquè porta uns pantalons grocs molt semblants als teus. Però resulta que també porta les mateixes ulleres que tu, la mateixa caçadora texana i el cotxe, vès quines coses, és igual que el teu. Resulta que et veus a tu mateixa, en una activitat habitual un dia i mig enrere per saber en quin moment vas extraviar un objecte en concret. Ara estàs assentada davant d’una pantalla analitzant els propis moviments per comprovar què “diantres” vas fer. D’això te n’has adonat tot just fa unes hores, quan faltaven pocs minuts per què fossin les 7 del matí quan has fet el gest d’anar a la piscina i el trobes a faltar. I et cau el món a sobre. Un cop t’has atabalat, maleït i respirat profundament, repasses mentalment quin és l’últim moment que ho vas tenir en mà: la tarda de fa dos dies, te’n recordes perfectament Tot i això abans t’assegures que ahir no el vas tenir en mà en algun moment, gràcies a la inestimable ajuda d’una aplicació del mòbil, i de regirar tots els racons de la casa i el cotxe. I no el trobes enlloc. Per això tornes al lloc del fet original, consultes a les persones que hi treballen, que ja s’han trobat amb algun altre cas similar al teu, t’ajuden ensenyant-te la pel·lícula on tu n’ets la protagonista.