«Paradís d'Ombres», el cinquè títol de la col·lecció «lo marraco negre», és la novel·la guanyadora del premi Fiter i Rossell de novel·la, 2017, que atorga el Centre de Belles Arts d'Andorra.
Núria Gras situa la trama a principis d'un mes de novembre al Principat d'Andorra, on l'inspector Frank Moix s'haurà d'enfrontar al primer assassí en sèrie del Principat. Hi ha algú que té ganes de passar comptes amb la justícia —el primer mort és el Batlle Tomàs Baró i les següents víctimes seran persones relacionades amb la batllia— i a més a més farà trontollar un dels baluards més preuats de la societat andorrana: la seguretat del país.
Narrada en tercera persona i fent servir un narrador omniscient, el lector anirà seguint les investigacions, que l'inspector Moix i el seu equip porten a terme, al mateix moment que succeeixen. El narrador no ens donarà cap pista del que passarà ni ens avançarà esdeveniments. Veurem el paper que la premsa juga durant tota la investigació, coneixerem a la Sara Grau, una periodista ambiciosa capaç de tot, inclús de trair a la seva millor amiga o d'amagar pistes a la policia, per tal de pujar dins la seva feina. Com tota bona novel·la negra a «Paradís d'Ombres» també hi podem trobar una certa dosis de crítica social.
Els personatges són un dels punts més forts de la trama, molt ben delimitats, rodons, creïbles i propers.
Encara que els fets són completament ficticis, els espais són reals i molt identificables per tots els que en un moment o altre hem estat al País dels Pirineus, ja no cal dir pels andorrans o els habitants de qualsevol de les Parròquies andorranes. També ens parlarà de la constitució que es va aprovar el març del 1993, fent així una mica d'història del país.
Núria Grasens porta en la seva primera novel·la una trama imprevisible, plena de girs, molt ben estructurada i amb un final completament impredictible a ulls del lector. Escrita amb un ritme força ràpid, un vocabulari ampli i accessible per a tothom.
