Els mapes tradicionals i la delimitació física dels Estats tenen cada vegada menys importància. Darrera la geografia política formal, hi ha un món real força diferent, on el que té més transcendència son els recursos estratègics i les infraestructures que els transporten a gran escala. Les cadenes de subministrament i la seva seguretat han esdevingut molt més rellevants que no pas el manteniment de fronteres. Hi ha espais i territoris que valen molt, mentre altres han esdevingut irrellevants. La batalla de la geopolítica ja no es produeix en l’àmbit del territori, sinó en el de la connectivitat, entesa aquesta tant en la dimensió física com en l’aspecte digital. En aquest món caracteritzat per la interconnexió i la interdependència global, las ciutats han assolit molta més importància que els Estats. Es calcula que el 2030, més del 70% de la gent viurà en ciutats ubicades la major part a menys de 80 quilòmetres del mar. Els països més potents, fonamenten la seva fortalesa en poderosos sistemes de ciutats. És el cas dels Estats Units, però també el de Xina o Alemanya. L’activitat econòmica la protagonitzen aquestes grans zones metropolitanes i el món es configura a partir de les immenses infraestructures i cadenes de subministrament que les connecten. Encara que seguim vivint dins les fronteres nominals dels Estats, la pràctica totalitat de la població mundial viu ja al llarg dels corredors d’infraestructures i de cadenes de subministrament, siguin físiques o virtuals. Aquestes xarxes tenen vida pròpia i determinen la geopolítica mundial. De tot això i amb molta profunditat parla aquest llibre.
A Conectografía. Mapear el futuro de la civilización mundial (Paidós, 2017), aquest destacat estratega global explica com la connectivitat està desplaçant a la geografia com a element bàsic d’estructuració del planeta; com el sistemes de transport, els recursos naturals, l’energia i l’abastiment dels grans sistemes megaurbans condicionen les estratègies polítiques mundials. Parag Khanna es un jove i reputat analista de la geopolítica internacional. En aquest llibre porta a terme un anàlisi amb molta profunditat de les consideracions a curt i llarg termini i dels condicionants polítics que assumeixen les grans potencies i ens desvetlla molts aspectes que acostumen a passar desapercebuts quan analitzem la política internacional. Gran coneixedor del continent asiàtic -és investigador sobre Àsia i la Globalització a l’Escola de Polítiques Públiques de la Universitat de Singapur- fa especial èmfasi en els interessos i estratègies de Xina en el seu procés de conversió en la primera potencia econòmica mundial, com també sobre el futur de Rússia, una potencia sens dubte “beneficiaria” de l’escalfament global i el canvi climàtic. D’aquest autor, es pot dissentir en relació al seu optimisme sobre els efectes benefactors de la globalització, y encara més sobre la seva identificació del progrés amb les polítiques liberals i el predomini absolut del Mercat. La informació que proporciona i el seu nivell d’anàlisi, però, el fan d’imprescindible coneixement. Els mapes que el llibre aporta sobre nodes i xarxes mundials, són impagables. Un llibre especialment recomanat per aquells que, més enllà dels debats polítics fets purament per a la distracció, es vulguin assabentar del què realment passa.
