«Al fin y al cabo, la muerte era la muerte, una vivència que probablemente ni siquiera seria una vivència para quien se moría.»
Benjamin Black deixa descansar al forense més famós de la literatura, Quirke, per escriure «Pecado», novel·la amb la qual va guanyar el premi RBA de novel·la policíaca l'any 2017.
«Pecado» ens situa a la Irlanda rural de la primera meitat del segle XX, exactament al comtat de Wexford, on es troba Ballyglass House, la casa del coronel Osborne i fins on es trasllada l'inspector Strafford —amb “r”, com sol remarcar ell quan diu el seu cognom— per investigar la mort del reverend Tomas Lawless, a qui han assassinat amb un tall a la jugular i a qui després han tallat els genitals. Per si això no fos suficient, ens situem als Nadal del 1957, en un cercle clarament catòlic i el nostre protagonista és protestant.
Benjamin Black torna a demostrar que és el mestre de l'ambientació. Una atmosfera asfixiant, gris, freda — com el temps que fa, no para de nevar—, un paisatge inhòspit i uns vilatans força hostils. Les detallades descripcions marquen el tempo pausat que té tota la novel·la i ens ajuden a visualitzar el paisatge que s'amaga sota capes de neu que no deixa de caure i a conèixer a la perfecció als protagonistes, dels qui fa un retrat força acurat, donant-nos tot tipus de detalls que ens ajudaran a visualitzar físicament i a conèixer perfectament el seu món interior: sabrem com són, que pensen, que senten o pateixen, fins i tot que i com pensen. Tots i cada un d'ells, per molt secundaris que siguin, estan minuciosament descrits.
La història recent del país també queda perfectament detallada al llarg de tota la trama amb referències a fets tan transcendentals com: la lluita per la llibertat d'Irlanda, la lluita de l'IRA, la guerra d'independència i la Guerra Civil; fets que van dividir a la societat no només en l'àmbit polític sinó també en l'àmbit religiós.
«El protestantisme no es tanto una religion como una reacción contra la religión» (pàg 189)
La novel·la es divideix en tres parts que abasten tres dècades: Hivern del 1957, estiu del 1947 i hivern del 1967. A la primera part veurem el desenvolupament de la investigació, coneixerem a tots els personatges i ens farem una idea molt concreta de l'entorn.
La segona part, escrita en primera persona en la veu del pare Lawless, ens donarà les claus dels motius de l'assassinat. I per acabar, deu anys després dels tràgics fets, sabrem quin és el nexe d'unió entre les dues primeres parts, sabrem definitivament les respostes a "qui?" i al "per què?".
Tota la novel·la és força fosca, però si hi ha una part que és negra com la nit, que colpeja la consciència del lector i fa posar la pell de gallina, aflorar la indignació i entendre i fins i tot poder arribar a justificar l'atrocitat que s'ha comès amb el reverend, aquesta és la que ens transporta l'any 1947. Sent la part més curta és de tros la més dura. On per desgràcia els fets que ens explica segueixen estant de rabiosa actualitat, i segueixen colpejant a la societat d'avui en dia.
L'autor posa el dit a la llaga, relatant-nos un cas que, salvant les distàncies, no ens queda tan allunyat com l'arc temporal de la novel·la pot deixa entendre.
Escrita amb una prosa elegant, amb una qualitat literària indiscutible, amb un tempo pausat que provoca que el lector es delecti en cada passatge, «Pecado» ens endinsa en el tenebrós món dels silencis còmplices davant les aberracions més fosques i denigrants que l'ésser humà és capaç de cometre. Davant el silenci imposat quan topem amb un estament tan opac com és l'església i davant aquelles vexacions que sembla que tothom coneix però que ningú vol veure.
«[...] detrás de las flores y del canto de los pajáros, solo veía la lucha sangrienta y constante por la dominación y la supervivencia»
