Els llibres anomenats
"d'autoajuda" mai m'han cridat l'atenció, ans al contrari. I els pocs que he llegit amb vingut a confirmar les meves sospites: serveixen de ben poc, almenys a mi que sóc escèptica per naturalesa amb aquestes coses.
Quan vaig veure que Angle Editorial treia aquest llibre el meu primer impuls va ser dir que jo el volia, sense parar-me a pensar en la seva temàtica. La portada m'havia robat el cor: tres gats i negres!!! Val a dir que jo convisc amb dos d'ells i ja veieu qui presideix aquest bloc. Dit i fet, me'l vaig agenciar tot i saber que és el que em trobaria, però l'edició era tant cuca!
És un llibre d'autoajuda, és clar que sí. I segueixo pensant el mateix que fa dos paràgrafs, però almenys aquest m'ha arrencat més d'un (i de dos i de tres...) somriure. L'autor ens vol convèncer que si actuéssim com ho fan els gats seríem més feliços. Garnier ens posa com a exemple de superació al seu company de vida, en Ziggy, a qui a més dedica el llibre, que amb les seves tres potetes, ni manca una arrel d'un accident, és força eixerit i espavilat i es creix davant les adversitats.
Tant les petites il·lustracions que acompanyen el text, com certes afirmacions categòriques, sota el títol de «per rumiar-hi» o les pàgines dedicades a «la jornada del gat», fan que la lectura sigui amena i no es faci pesada. Està estructurada en capítols molt curts, per anar llegint sense cap tipus de pressa.
He de dir que a mi, personalment, ja en tenia convençuda d'entrada, tot i que repeteixo que no crec en aquest tipus de lectures, però és cert que si miro els dos peluts que tinc a casa... i comparo amb el que l'autor m'explica, no hi ha cap dubte que ells sí que saben gaudir de la vida, que compleixen la màxima que hi ha un temps per a tot i que tot es fa sense necessitat d'anar treien el fetge per la boca. Que bonica que és la teoria, oi?
Sense creure a ulls clucs tot el que ens explica, és cert que hi ha coses que són veritats com a cases de pagès: com que ens cal demanar ajut i delegar feina quan ho necessitem; cuidar les amistats o prendre'ns un temps per a nosaltres. Però de veritat ens fa falta un llibre per saber aquestes coses?
Reconec que és una lectura entretinguda, divertida, distesa, amb tocs d'humor ideal per als amants dels gats i per les persones que si creuen en aquest tipus de llibres. Jo, tot i el meu escepticisme, n'he gaudit força. Al final del llibre troben un test per avaluar el nostre quocient de gat, que es força curiós de fer.
«Els gossos tenen amos, els gats tenen servents.»
