«La Nora era d’aquella mena de criatures que no es deixaven estimar ni estimaven, com si no ho necessités. Li bastava tenir-se ella mateixa i mai no feia res per aconseguir l’afecte d’ algú, ni donava ni demanava.»
Endinsar-me en la lectura d'una obra de Margarida Aritzeta és una aposta segura. A hores d'ara, i crec que no és cap secret per a ningú dels que en coneixeu, és una de les meves autores de capçalera. Llibre a llibre m'ha anat guanyant com a lectora i com a persona. Repetiré el que ja he dit en altres ressenyes, i ho repetiré perquè no sé cap altra manera de descriure la seva mestria narrativa; i perquè és aplicable a qualsevol de les seves obres, siguin del gènere que siguin.
Margarida Aritzeta ens captiva per la seva prosa senzilla; per la riquesa del llenguatge i domini de la llengua: per la fluïdesa narrativa: pel gust pel detall; per la magnífica ambientació; per uns personatges reals, rodons, que veiem evolucionar al llarg de tota la història, que ens enamoren i ens fan patir.
«Perfils de Nora», que està plantejat com una biografia, la de la pintora Nora Dorrego, ens endinsarà a la història del segle XX. Al mateix temps que anirem coneixent la vida de la Nora, anirem sent partícips dels esdeveniments històrics que li varen tocar viure, així com de l'evolució i el paper que van jugar els diferents moviments artístics (pintura, música, literatura, teatre...), durant d'aquest període.
Al llarg de la novel·la, la figura de la Eleonora Font/Nora Dorrego serà crucial per a entendre la història i evolució de l'art, en totes les seves branques. Eleonora Font neix en el si d'una família de la burgesia catalana que no és aliena a l'art. A través de la seva figura coneixerem i entendrem la història de l'art en el nostre país. La veurem créixer com a persona i com a artista, fins a esdevenir Nora Dorrego. I aquest creixement, personal i artístic anirà lligat al temps històric real, mostrant-nos la seva relació amb les avantguardes artístiques que hi havia abans de la Guerra Civil; el seu exili davant la imminent caiguda de Barcelona en mans dels feixistes, que la durà primer a França i més tard a l'Argentina. Sabrem del seu pas pels Estats Units i Alemanya i del seu retorn a Catalunya. I és quant torna a Catalunya, quan posa ordre als seus records durant una entrevista amb una escriptora que vol escriure la seva biografia.
Aritzeta es val de personatges i fets, tan reals com ficticis, per crear una ficció tan ben treballada i elaborada que més d'una vegada ens farà dubtar de si Nora Dorrego no va ser, també, un personatge real.
Amb dues veus narratives diferenciades: una en primera persona, l'escriptora, que ens mostra el present i un altre en tercera persona que ens condueix pel passat, l'autora ens presenta una trama amb una estructura complexa, amb continuats salts temporals on realitat i ficció convergeixen constantment i que manté l'interès del lector fins al punt final.
«Quines casualitats! Lanovel·la i la realitat de vegades s’assemblen massa. Tant qu pot arribar a esfereir.» (pàg. 130)
