Al igual que en la metàfora del dit i la lluna, tinc la sensació que amb Podemos passa, de manera majoritària, una cosa similar: es creen uns debats sobre una de les seves targetes de visita, la corrupció i la "casta", que aplicats a la mateixa organització passen de llarg del que és substancial i es queden en la mera anècdota.
El primer cas en que es va posar en dubte la pressuposada puresa i immacularitat dels seus líders va ser el del famós contracte amb la Universitat de Màlaga d'Iñigo Errejón. La immensa majoria de comentaristes i tertulians van posat l'accent en si Errejón podia o no fer la seva feina des de Madrid o en les característiques del contracte. Personalment, donat l'alçada del llistó amb que Podemos fa passar a tots els polítics de la "casta" (o sigui, els de les altres organitzacions), veig com a qüestió veritablement vergonyant i condemnable el fet que Errejón estigués cobrant aquest sou i treballant (amb un altre bon sou) per a la seva organització. Necessita Errejon gairebé 4.000€ per viure? Tenir dues feines (tot i que només es faci una) ajuda a reduir la taxa d'atur?
Un segon cas és el del contracte d'una empresa de Juan Carlos Monedero (unipersonal) amb determinats paisos d'Amèrica Llatina que li han reportat uns ingressos de gairebé mig milió d'euros! Ara es debat si els contractes eren reals o no, si va fer la feina o si els paisos són aquests o aquells. A mi em resulta molt més important i aclaridor l'exemple que ens dóna Monedero. Crear una empresa unipersonal? I per què no va ser contractat ell com a persona física per a la feina? Malpenso si veig a darrere ganes d'estalviar-se impostos? Deu ser això, que malpenso, perquè un líder de Podemos mai cauria en aquestes actuacions més pròpies d'altres dirigents de partits molt propensos a facturar feines personals a través d'empreses sense cap més activitat. És aquest el model empresarial a seguir d'exemple?
Pablo Iglesias va fer el descobriment de la roda el dia que va dir que donaria part del seu sou i només es quedaria amb l'equivalent a 3 vegades el SMI. Alguns pensarien que la part sobrant (gens menyspreable) aniria a Càrites, Creu Roja o el banc d'aliments. Doncs no, pel que sembla la "donació" serà a La Tuerka (que ja no és una societat sense ànim de lucre) i a la seva organització. I a mi no em sembla malament, el que em provoca un cert fàstic és la prepotència i pretesa superioritat moral respecte als altres quan anuncia a bombo i plateret aquestes innovacions en decència.
Doncs bé, EUiA en la seva carta financera ja té reconegut que tots els seus càrrecs tinguin limitat el sou màxim que cobren de les institucions. I l'altra part es cedeix a l'organització i fundacions afins. Ve a ser el mateix, però sense fer tanta demagògia ni parlar de "donacions".
En fi, que fastigueja (a mi almenys), determinada superioritat moral amb que alguns tracten d'altres organitzacions i persones amb molts més anys de lluites a les seves esquenes, i més quan després es comprova que no han acabat de posar un peu a l'escenari i ja demostren capacitats escèniques similars a la "casta" més castosa...
