Un dels, tants i tants, autors que tinc pendents de llegir algun dia era
Stefan Zweig. Vaig decidir-me a començar per
«Por» com podia haver escollit qualsevol altre de les obres de l'autor austríac i ara, un cop acabada la lectura, i després d'haver llegit sobre aquesta obra, me n'alegro d'haver-ho fet.
«Por», escrita l'any 1913 i publicada quasi una dècada més tard, ens parlar de l'angoixa en què viu Irene Wagner en témer que el seu marit descobreixi la relació extraconjugal que manté amb un pianista. Tot i el que pugui semblar amb el que acabo d'escriure, Zweig, quasi no dona importància aquest adulteri, és senzillament l'excusa perfecta per parlar-nos de la por. El temor a ser descoberta; la paor a l'estigmatització social; el pànic a haver de començar de nou renunciant a tot el que ha aconseguit amb el seu estatus de «dona casada»; la paüra a què tot es descontroli.
A mesura que ens endinsem en les seves pàgines sentirem aquesta angoixa i desesperació que sent la protagonista, fet que ens durà a empatitzar amb ella i la seva situació: unes circumstàncies que la suren, l'aclaparen i la sobrepassem. Serem testimonis, en primeríssima persona, del seu patiment i ens anirà contagiant de la seva angoixa a mesura que avancem en la lectura i ens anem introduint en la intensitat dels seus sentiments, els seus temors i les seves pors.
Cent vint pàgines és el que l'autor necessita per fer-nos viure aquesta angoixa asfixiant que sent Irene Wagner; per fer-nos viure una muntanya russa d'emocions i sensacions en la que tant els llocs com els personatges quedaran desdibuixats i en un segon terme i seran els sentiments els que prenguin tot el protagonisme. Si sabem aprofundir una mica més, no gaire la veritat, podrem veure també com el que pot començar semblant una història d'amor pot acabar esdevenint una història de dominació.
Una obra fosca, intrigant i enigmàtica que ens permet analitzar minuciosament la complexitat de l'ésser humà davant un escenari de dubtes i pors, que ens portarà a plantejar-nos que faríem nosaltres en una situació similar.
Una prosa àgil marcada per les frases curtes. Un ritme que anirà incresendo al llarg de tota la narració. Zweig se'ns presenta en aquesta obra com un mestre a l'hora de transmetre les inquietuds de l'ànima.
