Avui el coordinador d'EUiA, Joan Josep Nuet, publica al seu bloc un article explicant la situació de l'anomenada "Unitat Popular" a Catalunya i Espanya, tot i que a mi més aviat sembla una pre-justificació del que pensa fer més endavant. Amb el contingut de l'article, filosòficament tots podríem estar d'acord, però en baixar al terreny de la concreció caldria fer unes quantes matitzacions: 1. Diu Nuet: "...y yo preguntaría a los que se alegran del desencuentro entre Podemos e IU, ¿hacia dónde vais compañeros?" Company, crec que és una minoria qui s'alegra de que no hi hagi una confluència real a Espanya. El que molts no estàvem disposats és a que només alguns, triats per la mateixa Podemos, s'integressin a la seva candidatura, que era el que se'ns reclamava. A la 6a Assemblea vam apostar (i jo amb la majoria) per la unitat i la confluència. Però el que proposava Podemos no té res a veure amb el que EUiA va defensar allà. 2. Afirma també: "Mi compromiso con el proyecto federal de Izquierda Unida sigue firme, por eso valoró la inteligencia del Consejo Político Federal y de Alberto Garzón cuando el pasado sábado 3 de Octubre reafirmaban su acuerdo con la estrategia de EUiA de mantener la confluencia que significa Catalunya sí que es pot, fuera cual fuera el desenlace del diálogo con Podemos" I jo estic d'acord. Deixant de banda les habituals maneres de confeccionar llistes, que sembla que Podemos ha heretat amb gust d'EUiA i ICV, jo també defenso Catalunya Si Que Es Pot (CSQEP) com espai de confluència de diferents cultures polítiques de l'esquerra. CSQEP, igual que la profitosa experiència de "Barcelona En Comú" no es va fer fent renegar ningú de la seva identitat, la seva història... de les seves respectives motxilles! No és exactament una coalició de l'estil de la de CSQEP o BeC la que defensava IU pel conjunt de l'estat? Per què, doncs, aquesta equidistància en la valoració? Per què el que per a tu i per a Podemos és bo a Catalunya no ho és al conjunt de l'estat? Alguns portàvem temps defensant una EUiA més oberta i participativa, on les decisions no siguin preses pels pactes entre les cúpules dirigents dels partits (sensibilitats) que la formen, on es tingui en compte els centenars de militants "independents" no alineats amb cap d'aquestes sensibilitats... Ets tu qui pot donar-nos lliçons de "nova política", de confluència i obertura? Ens pot donar lliçons qui va intentar ser coordinador d'IU amb el suport d'Àngel Pérez i la "majoria" d'IU-Madrid?. O qui va votar la candidatura de Willy Meyer a les europees davant la renovació representada pels Couso, Albiol...? O qui va impedir per tots els mitjans unes primàries a EUiA per les eleccions del 27S? En el seu dia parlaves de la tebiesa de l'anterior coordinador amb els socis d'ICV a l'hora de defensar la pèrdua del senador a Madrid ("casualment" tu), o a l'hora de ser més ferm amb amb el suport d'aquests a Equo per davant d'IU. Un cop sabem que no serà possible la confluència a Espanya entre IU i Podemos, sincerament crec que el més honest i decent seria explicar a la militància d'EUiA (i que fos bastant abans de novembre) què passarà amb el seu vot el 20D. Sumarà amb Alberto Garzón, o no? Crec que és un tema que SI ens interessa, i que haurem de decidir entre tots i totes.
