Tercera entrega del quartet estacional creat per l'Ali Smith. Vagi per endavant que segueixo enamorada de 'Tardor' la primera de les novel·les.
L'arrancada no pot ser més potent i només en dues pàgines l'autora ens posa davant el mirall de les nostres necessitats i les nostres mancances. On ens interpel·la directament amb una xerrameca vàcua, però que de buida en té ben poc, amb un ritme frenètic i una escriptura aparentment caòtica que ens parla de drets, llibertats, migració, política, societat… conceptes que tornarem a trobar al llarg de la lectura.Tot seguit ens presenta a en Richard, un director de cinema i televisió que està de dol per la mort de la seva amiga Paddy. Ens el presenta com un perdedor, un home buit que parla amb la seva filla imaginaria que supleix a la real amb qui fa anys que no té cap contacte. Acaba d'abandonar la seva feina en una ficcionalització espúria i massa sexual pel seu gust de la trobada entre els escriptors Katherine Mansfield i Rainer Maria Rilke. A la Paddy la coneixerem a través dels records d'en Richard i sabrem de la seva relació i l'enorme complicitat que tenien i que es va mantenir fins als últims dies. El nostre protagonista decideix fugir agafant un tren sense cap destí concret, senzillament pensa anar fins allà on el porti.
Entrem en una segona part completament diferent, on conexerem a Britanny, una jove que treballa com ajudant de custòdia de detinguts (ACD) en un CIE de la Gran Bretanya. Aquest personatge l'hi serveix per fer una crítica exhaustiva sobre els centres d'internament i la seva suposada funció, així com a les condicions que es troben els seus interns. La seva crítica és extensiva a tots aquells polítics que intenten maquillar la situació per donar una visió molt més ensucrada i completament irreal.
I és ara quan apareix Florence. Una jove valenta, espontània i atrevida que aconsegueix el que es proposa. És el personatge que sacseja la trama i que porta vents de canvi amb l'optimisme d'aquells que no es resignen i que encara tenen ganes de lluitar per aconseguir un món molt millor (o poder només millor, que ja és molt).
La crítica social és present al llarg de tota la novel·la, així com una crítica més explicita al Brexit i la situació de la Gran Bretanya si s'aïlla d'Europa. Smith ens demana que ens enfrontem a algunes realitats incòmodes. La novel·la té una efervescència política i una urgència moral més grans que les seves predecessores. L'escriptura, tot i que conserva l'estil lleuger i alegre, és més polèmica, més dura.
