Quan es compleixen deu anys de la mort d'Agustí Vehí, l'editorial Clandestina, dins de la col·lecció Crims.cat, ha reeditat l'obra amb què l'autor empordanès va guanyar el premi Crims de Tinta, 'Quan la nit mata el dia'.
En situem a les darreries de la dècada dels cinquanta del segle passat, exactament en el 1958, a Figueres, quan el delegat local de la falange, Juan Antonio Hinojosa, apareix mort a casa seva. Els inspectors Iríbar de la Brigada d'investigació Criminal, i Lopera, de la Brigada Politico Social, són els encarregats d'esbrinar que ha passat.
Dos personatges afins al règim, però de tarannàs completament diferents. Mentre que Carlos Iríbar és una persona justa que mira de continuar endavant oblidant els episodis més tèrbols de la guerra civil sense sentir ni odi ni menyspreu per les persones que no pensen com ell; Rogelio Lopera és l'antítesi: despietat, sent un odi extrem contra tot allò que fa olor a català o catalanisme (o sigui de veritat o només en la seva imaginació) i l'únic que l'interessa és enriquir-se aprofitant la seva posició de poder, igual que feia Hinojosa.
Aquestes diferències entre els dos policies, s'extrapolaran a la seva manera de treballar. Mentre el primer vol saber la realitat del que ha succeït, el segon només mirarà de tapar els fets, d'encausar als rojos, com sempre, i de continuar endavant sense mirar a qui trepitja o deixa enrere pel camí.
El rere fons d'una postguerra complicada en una ciutat com Figueres on la gana, la desesperació, la misèria i la por són el dia a dia de la seva població.
Vehí ens fa un retrat complet de l'època: la persecució de qualsevol acte que fos en llengua catalana, per inofensiu que fos; el record de les humiliacions patides pels 'perdedors', l'abús de poder del bàndol guanyador. Les complicades relacions entre els dos bàndols...
I com a teló de fons una bonica, però complicadíssima, història d'amor que reflecteix a la perfecció el retrat de la societat d'aquella època.
