Per començar es tracta d’una pregunta composta per tres paraules, de les quals m’interessa especialment la última. Segons el diccionari la definició és “aquesta cosa”. Si em plantejo la pregunta intercanviant les paraules tampoc em diu exactament de què es tracta, perquè la paraula cosa es refereix a allò real, allò concret, que pot ser material, però també pot ser abstracte o espiritual. Per tant amb només tres paraules ens podem referir a infinitat d’objectes o a qualsevol idea o acció. Ara bé, en quin àmbit ho fem servir i com? El que a mi em ve al cap és quan parlem amb una criatura que està començant a aprendre paraules. M’he plantejat quantes vegades m’he trobat en la situació, de formular aquesta pregunta (paraula), referint-me al que la criatura et mostra, està fent, o el que una servidora interpreta que vol saber de què es tracta. És a dir que qualsevol objecte és un “això”. En aquest moment el nen o nena en qüestió no ho sap encara, que t’ha portat un llibre que tu vas deixar sobre la cadira o ha obert un calaix i n’ha tret un drap. Tot just està aprenent paraules i no ha relacionat la paraula amb l’objecte. El dubte que tinc és perquè els adults li plantegem aquesta pregunta. I en el moment que la criatura utilitza el terme en qüestió t’adones de les poques vegades que anomenes les coses pel seu propi nom. Ara que ho tinc per escrit procuraré posar-ho en pràctica.