Recordança del claretià Joan Sidera
El dia 8 de març d’enguany el pare Joan Sidera i Plana hagués complert cent anys. Però ens ha deixat avui, diumenge dia 4 de febrer, amb quasi vuitanta-quatre de vida religiosa.
El claretià Joan Sidera va estar més de trenta anys vinculat a la ciutat de Vic, ja que va residir a la casa mare dels missioners Fills del Cor de Maria des de 1979, on en va ser el superior. Aquí va començar la seva ingent tasca com a responsable de l’Arxiu Pairal, dedicant-se tots aquells anys a la investigació i a l'estudi de la memòria històrica d’aquest institut religiós. Va ser un gran expert i un infatigable investigador de la vida i de l’obra del pare Claret. I potser per allò de que si vols conèixer la persona s’ha de conèixer la seva terra, va viatjar a diversos punts de Catalunya per on havia passat el sant fundador, o d’altres destacats claretians, com quan abans d’emprendre la biografia de Frederic Vila i Bartrolí, va voler anar al Brull, per veure la casa on havia nascut i visitar l’església de la Castanya, on l’havien batejat.
Tal com es va remarcar en la festa que se li va tributar amb motiu dels seus setanta-i-cinc anys de sacerdoci, Sidera va saber encomanar la seva passió investigadora a una nova generació de claretians, sobretot pel seu exemple, veient la dedicació que esmerçava a la història de la congregació.
Durant aquell acte se li va lliurar el primer exemplar d’un llibre homenatge que recull tres dels seus nombrosos estudis. Un d’ells és fruït de la recerca que durant molts anys va fer en diversos arxius notarials sobre la família del pare Claret, que és l'estudi més complert que se n’ha fet mai. Un altre treball tracta d’un aspecte que era poc estudiat, la relació de Claret amb la seva mare. I el tercer, sobre la vida d’un oncle seu, que a l’esclatar la guerra civil del 36 estava estudiant teologia al noviciat de Cervera i que va ser assassinat amb vint-i-dos anys.
Amb la seva bondat, entusiasme, alegria i bon humor, sabia contagiar la curiositat i el rigor que es necessita per a la investigació a les persones que s’acostaven al primer pis de l’antic convent de la Mercè, on hi ha l’Arxiu Pairal i la biblioteca. Ell va ser l’impulsor de la revista Arxiu Claret Vic, que es va publicar del 1985 al 1994.
Joan Sidera havia nascut al si d’una família molt religiosa, de petits pagesos, a La Cellera de Ter (La Selva) l’any 1918, sent el tercer de tretze germans, dels quals dos han seguit la mateixa vocació missionera que ell, i dues germanes la de les religioses Carmelites de la Caritat-Vedruna.
Als deu anys va ingressar a la casa dels claretians de Cervera, per passar poc després al postulantat de Barbastre, per més tard seguir els estudis a Vic i a Solsona. De la seva època d’estudiant sovint recordava els companys amb els quals va coincidir i que van ser assassinats durant la revolució social de 1936.
Precisament aquells anys de la nostra darrera guerra civil el van marcar profundament, com és natural. Aleshores ell es trobava a la casa de Solsona, d’on va poder fugir, amagant-se per boscos i masies amigues, com la de can Gaspà. Gràcies al seu pare, que el va anar a buscar, va poder tornar a casa seva fins que la tardor de 1937 van cridar la seva lleva i va haver d’anar a fer instrucció militar. Ben aviat, però, va poder escapolir-se i passar al bàndol sollevat anant a servir al Terç de Montserrat, encara que després, per la seva condició de religiós va ser alliberat del servei d’armes i destinat al cos de sanitat. Més endavant, i mercès a un tinent que li va preguntar si era un frare, al contestar-li que sí, el va llicenciar. Llavors se’n va anar a continuar els estudis eclesiàstics a Aragó.
He de confessar que em va costar molt convèncer-lo que escrivís els seus records d’aquella època convulsa. Finalment ho va fer amb motiu de la beatificació dels claretians assassinats a Tarragona.
El 1942 va ser ordenat prevere. Va fer de professor de matemàtiques, física i química, matèria de la qual es va llicenciar per la Universitat de València, i que durant tretze anys va ensenyar al col·legi Claret de Barcelona. Després va ser destinat, també com a professor, a Cervera, a Valls, i al seminari menor diocesà de la Conreria. Va ser el fundador i director del Col·legi Menor P. Jaume Girón a Cervera, i professor de filosofia a Solsona.
Des de fa quatre anys residia a la infermeria que la congregació té a la seva casa de Barcelona. Allà, malgrat les limitacions imposades per la seva salut més delicada, no va perdre mai l’entusiasme per seguir treballant en les seves recerques, completant investigacions començades a Vic, o iniciant-ne de noves.
Personalment sempre el recordaré com un home de Déu, missioner claretià, que és com dir un fill de Vic, allà en el seu Arxiu Pairal, davant l’ordinador, remenant papers i llibres, acollidor, amable, atent al que li demanaves, i generós en tot el que sabia, que era molt. Des del primer moment de conèixer-lo em va meravellar la seva extraordinària memòria, i descobrir que rere la seva seriositat, s’hi amagava una persona molt bromista. Un altre tret de la seva personalitat com a intel·lectual, era la intransigència que mostrava sobre la necessitat del rigor històric que qualsevol investigació havia de tenir, sent molt crític amb al que se n’ha dit novel·la històrica.  |
| El P. Joan Sidera a l'Arxiu Pairal, 25 d'agost de 2010. |
El pare Joan Sidera i Plana, sens dubte va viure pregonament el carisma claretià durant tota la seva vida. Com diu el títol del llibre homenatge que se li va publicar fa uns mesos, també ell va ser un dels “Enamorats de Crist...” i de Claret. Descansi en pau.
Publicat a El 9 Nou, el 5 de febrer de 2018
