19/12/2015

Reflexions des de terres del Rin (X)


H2O, Sal i Energia.

No podem entendre Catalunya sense l’associació aigua i energia, aquest binomi fou la base de la revolució industrial i el desenvolupament de Barcelona com a gran Metròpoli. Les empreses Forces elèctriques de Catalunya (FECSA) o bé (HECSA) avui totes part de la matriu ENDESA han acabat en mans de ENEL avui italiana, altres més petites, com Elèctrica Caldenseo a Estabanell i Pahisa, totes naixien gràcies al desenvolupament de l’energia hidràulica. Recentment estant entrant en el sector aigua empreses com l’espanyola Acciona o bé la francesa Suez i les seves influències, ja no en tenen prou amb el control de les concessions, ara ja volen la propietat d’empreses públiques d’interès general.

Illa energètica,  emmagatzematge/embassaments.

La gestió dels recursos hídrics i la gestió de l’Energia a Catalunya hauria de ser abordada de manera integrada. Insisteixo en el concepte territorial d’illa energètica, base d’una planificació territorial descarbonitzada, l’aigua a casa nostra tindrà un paper fonamental els anys vinents en la consecució dels objectius de gestió de la demanda d’energia, en aquest sentit les grans corporacions intenten el seu control.

La CHE (Confederaciónhidrográfica del Ebro), el Consorci del Besòs, Aigües Ter-Llobregat, Aigües de Barcelona, Companyia d’aigües de Sabadell, Aigues de Vilafranca, de Matar,  etc., fins fa poc totes eren públiques, avui la privatització ja arriba a nivells alarmants, però legislant això es pot revertir a favor dels interessos del territori i les persones.

Jurídicament, de qui és propietat l’aigua que circula pel territori? L’aigua és un Bé públic. Doncs no hi ha res a dir, la seva gestió sent avui privada en molts casos, és recuperable als interessos generals.

Tornem al model descentralitzat d’illa o illes energètiques interconnectades, l’aigua haurà de jugar un paper molt important, no podem pretendre assolir la sobirania del territori sense el control d’aquests recursos; aigua, sol, vent, biomassa, recursos naturals en benefici del Bé comú i la salvaguarda del Planeta. Entenem l’aigua com un medi viu i de transmissió energètica, fins avui aquest concepte ha anat per separat, uns es dediquen a treure profit de l’aigua com a Bé de consum, i altres a través dels cursos fluvials a treure’n profit energètic a partir d’infraestructures hidràuliques, acabant aquesta aigua sent lliurada amb més o menys encert al Mediterrani. I tots rebent les corresponets factures, els beneficis lluny del territori.


En un context de canvi climàtic, Catalunya patirà episodis de sequeres extremes, i com a tal tindrà dificultats en la gestió de l’aigua potable. Apareix doncs un nou vector, la dessalació per osmosi inversa de l’aigua de mar, les infraestructures dessaladores són una opció factible en contraposició als grans transvasaments, solució que de manera recorrent apareix en episodis de sequera. Però com tot, depèn com es plantegin aquests equipaments, volem dessaladores lligades de manera individual a la venda d’aigua potable o bé les volem integrades en un model públic de gestió energètica de l’aigua?.

En una gestió integrada, l’alt cost energètic de les dessaladores pot resultat irrellevant, aquesta aigua de mar, retorna als embassaments en períodes de màxima activitat solar, fotovoltaica o eòlica, bombada com aigua dolça; per contra aquest circuit secundari ens permet gestionar la demanda elèctrica metropolitana, en definitiva la conca del Ter i del Llobregat són territoris perfectament factibles per a tal fi, atesa la seva poca distància entre la costa i els seus embassaments (La Baells, Sau i Susqueda o el de Boadella) tots per sota de 100 km de curs fluvial, aquest model integrat ha d’incorporar infraestructures territorials d’energies renovables que ens garantiran el futur del País.

És del tot imprescindible desenvolupar les energies renovables lligades al territori, solar, bioenergia, geotèrmica, eòlica, eficiència, posar-les a la màxima potència i utilitzar la hidràulica com a gran acumulador.

Aigua i energia van de bracet, però això no és nou, ara toca la tercera revolució industrial.