Les V’s, de valls de Vallès.
Mirant detingudament les imatges, l’ocupació del sòl a la Conca del Besòs ens defineix un territori compacte. Des de les serralades del litoral i del pre-litoral, es poden interpretar les 5 valls (Mogent-Congost-Tenes-Caldes-Ripoll) 5V’s que convergeixen a la desembocadura del Besòs, al litoral Barceloní com una trama urbana definida.
Imaginem les 5 valls com a un territori compacte e interconnectat, avui aquest territori es lleva i se'n va a dormir intentant garantir els serveis bàsics d’una societat moderna i socialment justa, però ho fa a costa d’un model energètic que s’esgota, ens trobem en les primeres fases del colapse, un model segrestat per a unes companyies que trafiquen amb la nostra dependència.
Si avui el geògraf Pau Vila tingués l’encàrrec de definir un model territorial per a la Catalunya del 2050, el primer que li caldria fer seria emmarcar l’espai físic d’interelació, seguint els criteris de vida social, econòmica i de mobilitat dels seus habitants, crec que no li seria difícil interpretar la sincronia entre les 5V’s que m’ocupa aquesta reflexió.
Però a diferència de la Catalunya de la Mancomunitat (1914-1925), el País hauria de demanar-li a l’il·lustre geògraf, incorporar el vector energia com a troncal, treballar no la divisió territorial sinó l’organització del territori amb criteris d’autarquia energètica.
Preguntant-se; com podran funcionar aquestes unitats de convivència social i econòmica l’any 2050?, tenint en compte el peak-oil, i els impactes del canvi climàtic a la Conca mediterranea i el model de governança d’aquests territoris per tal garantir els serveis socials bàsics i les oportunitats a les persones.
La programació d’un model de desconnexió fòssil esdevé imprescindible, l’elaboració d’aquest model ha de ser interdisciplinari, ha de ser un model lliure d’interferències polítiques i econòmiques de curta volada, és l’hora del Llibre Blanc de l'energia i la descarbonització, Catalunya 2015-2050.
Tornem a la regió de les 5V’s, l’anàlisi de fluxos i de les inversions en funció de recursos vers l’autarquia, ha de permetre l’inici d’un treball molt rigorós per part de professionals i tècnics de disciplines tan diverses com l’enginyeria, l’economia, l’agronomia i l’alimentació, l’urbanisme i l’arquitectura, les ciències socials i ambientals, de la salut, de l’informació i les telecomunicacions, invertir en aquest àmbit ha de fer possible traçar el camí vers l’autosuficiència energètica.
L’immens capital humà de què es disposa a casa nostra se l’ha de motivar vers aquest camí, una societat cohesionada i solidària com la nostra, ha de poder convergir vers aquest objectiu, cal tenir en compte que no és un treball de mesos, ni tan sols d’anys, és un treball de generacions, però el més important és el dia a dia, fins a transformar la realitat actual, és un immens treball de governança i de responsabilitat social, política i ciutadana, vers l’horitzó 2050.
