Per aquí a terres del Rin comença un hivern molt càlid, les temperatures s’acosten a pocs graus al matí i al migdia s’enfilen fins a no caldre posar-se ni gorra, ni bufanda, ni guants, fins i tot sobre la jaqueta, només quan la boira s’instal·la em recorda els meus temps d’anada amb l’”Avia”–conpotencia e ilusiónAviaserásucamión- cap a Raïmat al Segrià cada dilluns, dimecres i dijous, quan finsarribar a la Panadella no deixava la boira enrere i també la gelor, bé no crec que anem gens bé, les conseqüències d’aquesta bonança és malastrugança per a la primavera i l’estiu que arribaran amb poca aigua al Rin i malures a les vinyes i camps, el fred no haurà fet neteja, o potser sí, també arribant tard farà mal, avui he vist un arç ben florit, ni els ametllers florits del meu Vallès van tan d’hora, tot està descontrolat, els sembrats ja estan molt avançats i una setmana de gels i fred, hauria de ser normal per aquí dalt, tot haurà de tornar a ser sembrat.
Aquest cap de setmana hi ha hagut molts incendis descontrolats al Cantàbric, Astúries, Cantàbria, Euskadi i Galícia, zones tradicionalment ramaderes i també forestals, les cremes de marges, pastures i espais de frontera forestal han estat tradicionals i normals, el foc ha estat un element modelador del paisatge, controladament o incontroladament, avui la ramaderia ha anat desapareixent d’aquells paisatges del Nord de la Península i les cremes han estat més virulentes per a la gran quantitat de biomassa acumulada, però també han estat fatals per a conjunció del fenomen del “Niño” que està sent extremadament virulent, principal conseqüència d’aquestes temperatures inusuals que estem tenint a tot Europa, sequera i vents càlids han provocat el desastre.
És en aquest context de canvi climàtic, d’adaptacions ràpides de les comunitats rurals i urbanes, s'ha de tenir tota la informació tècnica i científica per a poder adaptar-se, i no cometre errors que després esdevenen catastròfics, les autoritats han de poder comunicar einformar ràpidament dels fenòmens climàtics que ens venen a sobre, els municipis han de poder articular els BANS necessaris informatius, de recomanació i fins i tot prohibició de determinades pautes, a Catalunya les ADF’s han fet des dels grans incendis del 1994 una tasca realment molt positiva, tana l’estiu com a l’hivern, són aquestes experiències adaptatives les que hem de multiplicar, de la mateixa manera que la gestió pública ha d’accelerar les actuacions de prevenció i reducció de riscos, en el context forestal no en tinguem cap dubte, la reducció de les activitats agrícoles i ramaderes propicien un increment de la massa forestal, l’increment de biomassa ha de ser una oportunitat per a usos energètics, la planificació d’aquest recurs en el mix energètic territorial és bàsic, cal aprofitar l’energia de la biomassa de manera controlada, sinó ens esperen grans desastres, això ha de ser una de les tasques més urgents a Catalunya i evidentment a tota la Mediterrània, on la vulnerabilitat dels territoris al canvi climàtic; és la sequera i la manca d’aigua, sent el resultat incendis forestals descontrolats, provocats o no.
