Avui he agafat el tramvia, aquí en diuen tramwayi això que som a França, però hi ha paraules que de l’anglès s’han incorporat sense cap problema al francès, com el week-end, també hi ha week-end, bé jo surto de la feina el divendres amb un “schönesWochenende” i arribo a l’escala de casa amb un “bon week-end”, divertit no?, en poc espai de temps tres paraules de llengües diferents. Però torno al tramvia, avui he anat a fer una mica d’excursió socio-urbana, vajaque he agafat diferents línies de tram per a copsar les diferències dels barris de la ciutat, tenia interès enveure com viuen les persones en funció del barri, això és fàcil de veure i observar quan vas en tramvia, aquest mitjà de transport és utilitzat socialment per a totes les classes socials, no crec que això passi a Barcelona, on el metro és normalment utilitzat per a les classes populars, vajaque la gent de Pedralbes o Sarrià molts solen agafar el cotxe, ell taxi o la moto i no pas el metro o el bus o potser m'equivoco?.
El tramvia és un dels mitjans més còmode i útil per a rebaixar la petjada ecològica de les ciutats, llàstima que sigui tan difícil retornar aquest mitjà a la ciutat de Barcelona. Fa 20 anys que Estrasburg va fer aquesta aposta i n’és un exemple clar de qualitat de transport i per tant de qualitat de vida a la ciutat, combinat a més amb la bicicleta, tot fa que el trànsit estigui realment molt pacificat. Els barris que he visitat són els que en podríem considerar la “banlieu” d’Estrasburg, evidentment la població pateix les característiques pròpies de manca de recursos, hi ha una cosa però que m’ha sorprès la gran quantitat de perruqueries que hi havia, especialment barberies, i m’ha vingut al cap una gran pel·lícula “Lemaride la coiffeuse”, però després fixant-m’hi més, he vist que eren barbers, bé també té la seva gràcia, no és el mateix que la perruquera de la peli, però que haig de dir jo que soc fill de perruquer, he pensat que el meu poble pels anys setanta no era tampoc tan diferent d'aquests barris, al mateix Carrer Gran hi havia en un tram de menys de 100 metres, dos barbers i dos perruquers, en Roca i en López només homes, l’Escarlata i el meu pare l’Antonio que eren perruquers i barbers alhora, i una mica més enllà encara hi havia en Calls, vajaque aquest barri i gual que el Carrer Gran del meu poble conserva l’essència de l’estètica i el bon gust.
Les polítiques urbanístiques dels darrers anys intenten acostar serveis i esponjar aquests barris socialment més marginals, s’ha iniciat un procés d’urbanisme integrador que incorpora criteris de baix consum energètic i de mobilitat baixa en carboni, vaja fora cotxes,, integrant edificis a espais verds oberts, amb clars criteris paisatgístics, amb un objectiu definit, millorar la biodiversitat de la ciutat i la qualitat de vida de les persones, esponjar i treure tensions obrint espais de lleure i convivència. Aquest nous barris anomenats “ecoquartiers” estan especialment adreçats a parelles joves, però també n’hi ha especialment pensats per a gent gran, s’aixequen en espais recuperats de zones degradades i configuren una trama que poc a poc anirà dotant de mitjans i serveis indirectes també als barris més perifèrics de la ciutat.
Un element important de ressaltar d’Estrasburg és que no utilitza pesticides i el mateix servei de parcs i jardins té cura de nombrosos ruscs d’abelles per promoure la pol·linització sent exponent de respecte al medi urbà i natural.
