Recentment s’ha publicat les darreres actualitzacions de les estrelles Michelin, he quedat molt sorprès que a Alsàcia n’hi hagi 29!, en contra dels 16 corresponents a les comarques gironines que per territori en podríem fer una comparació, més del doble a Alsàcia, crec que convé reflexionar sobre aquest fet.
No vull desmerèixer cap dels restaurants que ostenten aquesta distinció, entre altres raons pel fet que m’és impossible assaborir els seus serveis, però sí que puc donar-hi voltes, si més no des de d’una òptica més general, el perquè? i reflexionar quin impacte tenen aquests serveis d’alt valor afegit, de prestigi local i de beneficis pel territori.
Alsàcia és una terra molt particular, amb molta cultura gastronòmica, especialment marcada per la cuina francesa i per les mateixes arrels germàniques. Ara bé les comarques gironines tenen la sort de disposar d’un clima, d’un territori i d’unes tradicions mediterrànies molt agraïdes, la cuina del País és molt variada, hem tingut personatges molt universals que convindria explotar i no ho fem prou, Dalí, Josep Pla, als dos els agradava menjar molt bé, i part de la seva obra té relació amb la cuina de l’Empordà, per dir-ne alguns, no estaria de menys per exemple d’en Pla promoure la reedició i traducció de la seva obra, la cuina d’aquesta terra incorpora els productes del mar, de muntanya, de l’horta i sempre amb olis d’oliva de molta qualitat i bons vins blancs, negres, rosats o caves, maridant els plats, és cert que hi ha hagut notes excel·lents en el festival michelin, Ferran Adrià, Germans Roca, i altres molt interessants, però que en queda del Bulli, potser no caldria insistir en grans models elitistes, en definitiva invertir en formació pel sector. Els joves d’avui seran els que innovaran i faran gran aquest sector. La natura els hi va de cara.
Aleshores, com és possible que ens quedem a meitat del camí i disposem de reconeixements molt per sota de les nostres possibilitats? La capacitat de valorar el que es té a prop, treure’n el màxim de suc és símptoma d’intel·ligència i garantia de futur.
La resposta no pot ser un altre, malgrat que són molts els esforços fets no s’ha potenciat especialment l'emprenedoria gastronòmica, ni tampoc la formació professional en aquests sectors. A títol d’exemple a França, els Lycée lligats a l’hostaleria són centres d’ensenyament secundari de gran capacitat, per exemple l’Ecole hôtelièrede Strasbourg, és un Lycée amb gran prestigi així ho explica el seu director:
“Créée en 1921, l’Ecole hôtelière de Strasbourg a traversé les décennies sans jamais faillir à sa recherche de l’excellence. Parmi les multiples promotions, de nombreux élèves ont occupé et occupent toujours des postes prestigieux ou ont créé leurs entreprises qui affichent parfois de belles distinctions dans les guides culinaires. Accompagnés des équipes pédagogiques, ils ont su assurer la transmission des savoir-faire dans les secteurs de l’hôtellerie, de la restauration et du tourisme, non seulement sur l’hexagone mais aussi à travers l’Europe voire le Monde. Ancré au cœur d’une région gastronomique et touristique dont la renommée est grande, sous la bannière d’Alexandre Dumas, le lycée accueille aujourd’hui 1100 élèves préparant des diplômes allant du CAP au BTS ainsi que des mentions complémentaires. La dynamique du lycée est encore renforcée par le réseau actif des professionnels alsaciens, de l’association des anciens élèves ainsi que des partenaires européens par le biais de la Charte Erasmus. Favoriser l’ambition scolaire par des actions dynamiques et innovantes, leur permettre d’accéder à un parcours personnalisé et adapté, contribuer à leur insertion professionnelle, tels sont les objectifs prioritaires que nous nous donnons pour la réussite de chacun de nos élèves et étudiants. En leur transmettant des valeurs, des savoirs, des savoir-faire, de la culture nous parions sur les capacités des jeunes à se trouver plus tard en situation de créer, d’innover et d’inscrire leur action professionnelle dans le progrès. A travers ce projet, nous avons l’ambition partagée de donner du sens à l’excellence.”
Christiane Muylaert
Proviseure
La veritat és que els fets demostren que 1.100 alumnes són formats anualment amb l’excel·lència, quants poden tenir aquesta oportunitat a les comarques gironines? O al conjunt de Catalunya, aleshores no és d’estranyar les 29 estrelles d’Alsàcia.
Estrasburg 5 de febrero de 2016.
