Un dia del mes de març de 1981 el meu amic Santiem va acompanyar a la caserna del Bruc, aquell dia entràvem per la Diagonal després d’haver passat la nit en vetlla i de bar en bar, sonava “Campanades a morts” al radiocasettedel cotxe, a tota hòstia, poques hores després em declarava objector de consciència a l’exèrcit espanyol, com a ecologista, com a jove i com a català. Avui Gasteiz, Puich Antich, el meu avi, el seu germà i tantes persones en la memòria, l’he tornat a escoltar, sempre a tota hòstia, assassins!, tornem a deixar clar que no oblidem, especialment no oblidem que la lluita no a acabat, només haurem arribat al final del camí quan no hi hagi fronteres i quan els pobles de la terra siguin lliures d’esclavatges, de guerres, de salvapàtriesi del Capital que fa esclau a les persones i mata al Planeta. Avui encara sonen campanades a morts! No oblidem les fronteres d’Europa, no oblidem que sonen campanades a morts cada dia a la Mediterrània, als Balcans, a Síria, a l'Àfrica, avui mateix ha estat assassinada Berta Cáceres a Honduras per a defensar els drets indígenes i el medi ambient i així als cinc Continents del Planeta.
Hi ha moments a la vida que s’ha de dir NO, en majúscules, passi el que passi, la consciència juga males passades si es traeix conscientment, probablement aquest esel principal problema de tenir-ne, i això també val pels Pobles, i especialmente pels seus representants, si tots som conscients del que s'està provocant a les fronteres d’Europa, s’ha de dir NO, no pot ser que s’atempti als Drets humans i als Tractats internacionals, estem obligats a prestar ajuda als refugiats, NO i NO pot ser que traïm la consciència d’Europa, una Europa que ha estat també refugiada. Hem d’aixecar-nos i dir PROU! Cal acabar amb tanta misèria humana.
Avui encara toquen a morts!.
