Del verd a la pedra.
Aquests dies de tardor, quan la llum natural per aquestes terres del nord es va fent cada cop més difícil de trobar, quan el cel es converteix amb aquell color de plom i els carrers es buiden de tan fred que fa, cal recloure's a casa, als cafès, als "Kneipen", però també cal recórrer la ciutat, la llum natural és substituïda per una il·luminació de finestres, galeries i portals.
Un fet rellevant d'aquestes terres és la voluntat de mostrar-se bonic, de tenir els millors parterres a l'estiu, els més florits balcons, de participar en l'embelliment de l'espai comú, s'entén que l'espai visual de cases i voreres és comú. Per tant, a la tardor quan la natura dorm, s'ensenya l'interior, s'il·luminen finestres, portals i balcons, no hi ha barreres visuals, mostrar-se darrere dels finestrals és ben natural, participem d'una il·luminació col·lectiva per tal de suplantar la llum natural estival, decorem els ampits de les finestres i sobretot mai posem cortines, la mare en deia "visillus", les gents del Nord esdevenen voyeurs i exhibicionistes estacionals, és potser una manera lúdica de contemplació de l'espai urbà, ajuda la manca de barreres, de fullam arbori, els arbres de places i carrers són caducifolis, normal en climes freds, aquests dies ja han iniciat el seu particular striptease tardoral i aviat restaran nus fins a la propera primavera, és en aquests moments quan la ciutat es mostra arquitectònicament impressionant, quan els més petits detalls que restaven amagats darrere el verd urbà, es manifesten amb tota la seva esplèndida vistositat, modernisme, noucentisme, gòtic, barroc o la recent arquitectura postindustrial apareixen de cop.Straßbourg concentra una gran densitat d'estils arquitectònics en una illa de poc més 3 quilòmetres a la rodona. La catedral aquest any gaudirà d'una il·luminació especial, el projecte anomenat el Far de la ciutat, amb centenars de bombetes Led's, mostra al visitant tots els detalls d'aquesta joia arquitectònica de la ciutat, a més de poder veure's des de molts indrets de la " plein rhénane" dit també "Rheintal".
Dalt del castell de Windeck al municipi de Bühl a Baden, en dies clars es pot veure la catedral d'Straßbourg, l'altre costat del Rin sempre té la mirada posada cap a Straßbourg, sempre ha estat un punt de referència, de fet aquest sentiment és aprofitat per la mateixa ciutat per a projectar-se i alhora esdevenir centre polític, econòmic i cultural, d'una àmplia regió que abasta territoris com Alsàcia, Baden, La Mosselleo el cantó de Basel, és a dir el lideratge de la ciutat sobrepassa els mateixos Estats de França, Alemanya i Suïssa.
Straßbourg, es projecta de manera radial, la seva Història li permet aprofitar la posició com a capital europea per a captar recursos, i sense voler fer ombra a ningú, intenta transformar-se dia a dia per a esdevenir cada cop més universal. Aquest 2017 la xarxa de tramvies ja creuarà el Rin i arribarà a la ciutat veïna de Kehl a Alemanya, des d'on connectarà de manera directe amb la xarxa de rodalies de Baden i a la inversa, l'anomenat Eurodistricte d'Straßbourg-Ortenau http://www.eurodistrict.eu/ que abasta un radi d'uns 25 quilòmetres serà una realitat.
En els territoris d'aquesta euroregió, superant el Districte d'Straßbourg-Ortenau i eixamplant el radi fins a 250 km, hi trobem capitals tan importants com; Karlsruhe, Stuttgard, Nancy, Metz, Besançon, Freiburg, Mulhouse, Basel, Heidelberg, ciutats que col·laboren entre ells, les Universitats estan connectades, les biblioteques, els transports, els Estats no hi posen impediments, aquests dies per exemple tenim les jornades de l'arquitectura, ambdos idiomes, francès i alemany comparetixen l’esdeveniment, es presenten a la ciutat projectes d'aquesta euroregió, projectes que són realitats en els tres Estats, vasos comunicants que aporten riquesa i coneixement a la ciutadania i sobretot permeten als joves disfrutar d'una àmplia gamma d'oportunitats. La projecció internacional dels territoris, de les bioregions europees hauria d'estrènyer els lligams entre elles i la seva cohesió. A terres del Rin; Alemanya, França i Suïssa, amb el seu cordó umbilical, el Rin, el pare Rin ( der Vater Rhein), així ho fan i crec que els hi funciona prou bé. És també ben cert que aquesta convicció per a terres del Rin, ha costat sang, suor i llàgrimes al llarg de la Història, però hi ha pobles que han après que els territoris són permeables, sent millor compartir i sumar que no pas destruir-se.
Cal trobar el far que il·lumini el camí dels pobles.
Straßbourg, 1 de novembre de 2016.
