Cal advertir que la ciència-ficció no és un gènere literari (ni cinematogràfic) que m'apassioni, més aviat al contrari. I és per això que, tot i que el llibre em va cridar l'atenció a Vilassar de Noir —on vaig tenir el plaer de poder escoltar al seu autor— no vaig acabar de decidir-me a llegir-lo tot i que la portada m'atreia i que les explicacions del Pablo Sebastià Tirado en resultaven interessants. Aquests motius van fer que em decidís a acceptar-lo quan la persona encarregada de la seva promoció me'l va oferir. I, sort que vaig fer-ho!
Reticències amb el tema de la ciència-ficció a banda, he gaudit de la lectura d'un bon llibre. Una trama molt ben trenada que es desdobla en dues subtrames que corren paral·leles al llarg de tota la novel·la. Cada trama ens situa en un espai i un arc temporal definit: així ens trobem a Barcelona el 2016, amb breus incursions a la costa gironina i a Sicília i més tard a Islàndia el 2005. Al final del llibre veurem com les trames s'unifiquen, però hem d'esperar arribar al final per gaudir d'un final apoteòsic. He de dir que tot i la perícia de l'autor, vaig esbrinar el nexe d'unió de les dues trames ben aviat, sense que això frenés al més mínim les meves ganes d'arribar al final de la història.
L'autor divideix la trama en quatre parts amb títols bíblics: Génesis, Levítico y Salmospertanyents a l'antic testament i Apocalipsis, final de la Biblia. Al llarg de la trama veurem com Hannu, el protagonista del 2016, fa constants referències a les sagrades escriptures , però no serà fins ben avançada la lectura que sabrem el perquè.
Cada línia temporal té els seus protagonistes destacats: per una banda tenim a Hannu, un sicari albí que sempre va acompanyat d'un enorme rottweiler atzabeja i per altre a Pietro, un expresidiari que és portat a les instal·lacions del complex tecnològic IGTa Islàndia. La història arrenca per una banda a Barcelona amb l'assassinat dels germans Ferruti a mans d'Hannu i per altre amb la sortida de Pietrode la presó de Caserta on es troba per assassinat i pertinença a un grup mafiós. Poc més diré de la trama, ja que seria assa fàcil aixafar la guitarra a possibles lectors.
‘Reikiavik’ és una novel·la de lectura àgil que sorprèn i atrapa per la plasticitat de les seves escenes, per la contundència de l'escena inicial i per la bona excel·lent dosificació de la intriga que fa l'autor. Els punts forts de la trama són l'atmosfera i els personatges. La primera alterna els punts foscos de la ciutat de Barcelona en un calorós mes de juliol amb l'asèpsia i la fredor d'un laboratori a la gèlida Islàndia. Dels personatges, ja he anomenat a Hannu, el sicari que recita salms bíblics a les seves víctimes i que sempre va acompanyat per en Reikiavik, l'imponent rottweiler, però cal destacar a Bianca, una jove romanesa tremendament fràgil i la vessant més humana de la història, que té un paper més secundari, però igual d'important o el vell Ferruti que és la reencarnació del mal o en Pietro; tots ells creixen a mesura que avança la trama, la seva psicologia es mostra davant els ulls del lector, moltes vegades gràcies als aconseguits i brillants diàlegs que Pablo Sebastià Tirado crea.
Una lectura que ens plantejarà un munt de preguntes, que ens endinsarà als límits de l'ànima humana i ens mostrarà la manca d'aquesta. Una novel·la negre? sí, fosca molt fosca… de ciència-ficció?, també, i poder va un pas més enllà i tot. Una lectura molt recomanable per tots els amants dels dos gèneres i per tots aquells que busquin una lectura diferent i apassionant.
