Aquesta lectura va arribar a les meves mans gràcies a un dels clubs de lectura virtuals en els que participo, Llegir autors italians. Precisament per aprofundir més en la literatura italiana, de la qual conec ben poca cosa, va ser que em vaig apuntar. No coneixia l'obra d'Alessandro Baricco i ha estat un plaer endinsar-me en les pàgines de 'Seda'.
És un llibre curt que es llegeix en una tarda gràcies la fluïdesa narrativa de l'autor i a la brevetat de l'obra que té poc més de cent pàgines. Amb poques pàgines et trobés embolcallat per la delicadesa de la seda, per les paraules melodioses i acolorides amb què l'autor ens narra la breu història d'un amor que comença i acaba amb una mirada silenciosa, plena de promeses i derrotes; un amor tan impossible com irracional, allunyat de tot indici de seny.
Baricco situa l'acció el 1861, a cavall entre França i el Japó, quan pensar a anar al país nipó era com imaginar anar a la fi del món. Hervé Joncour té trenta-dos anys quan decideix participar en una expedició per anar a buscar cucs de seda útils per la producció local de les millors teles de tot França. Una malaltia afecta a tots els ous que hi ha a Europa i part de l'Àfrica. Amb la maleta plena de coratge i de desig de portar a terme un pròsper negoci, Hervé se'n va deixant a la seva estimada esposa esperant-lo amb ànsia. És en el seu primer viatge quan coneix a una jove amb trets que no eren exactament orientals, que residia a casa del cap del poble japonès on anat a buscar els ous de cucs de seda. Una sola mirada va ser suficient perquè l'ànima d'Hervées perdés en ella, d'una manera irracional, fosca i silenciosa.
No penseu en una gran història d'amor, plena de promeses i lànguids sospirs. Res d'això trobem a la lectura de 'Seda'on els protagonistes son poc més que coneguts. Entre ells no es produeixen diàlegs ni molt menys encontres. Viuen en mons tancats, cadascú el seu, on es dividiran en dus persones diferents, en el cas d'Hervé serà l'amant espòs dedicat al disseny del jardí de casa seva i un comerciant que cobdícia una mirada, la de la misteriosa jove que va conèixer al Japó.
Podeu suposar que significava al segle XIX anar al Japó i enfrontar-se no només al llarg viatge, sinó també a la diferència cultural i lingüística, a la impermeabilitat d'un territori hostil, on tot sembla allunyar-te d'aquella terra, però on hi ha un petit detall, una mirada, que aconsegueix exactament tot el contrari: que t'enamoris.
I és aquesta mirada la que encadena a Hervéa aquests dos mons tan llunyans i no sols per la infinitat de kilòmetres que els separa. Que fa que es plantegi sacrificar una vida real per una d'imaginada. Mai ha escoltat la veu de la misteriosa noia. De la seva dona adora el seu riure i la forma com pronuncia les paraules. I aquí és on veiem aquesta duplicitat al llarg de tota la novel·la: el que té i coneix contra el que anhela i desconeix.
L'autor il·lustra el conflicte existencial del seu protagonista a través d'una successió de detalls d'estètica senzilla, però de gran contingut simbòlic. L'empremta dels llavis en la tassa, el retorn dels ocells, el frec de la seda…
'Seda' és una història preciosa, amb una trama que flota com el vol de l'ocell al capvespre, quan es fon amb el cel. On l'essencial no és la riquesa narrativa, ni els diàlegs, quasi inexistents, sinó el to de placidesa que ens envolta mentre llegim, com si davant nostre es desplegués un tènue vel de la més vaporosa seda.
