El darrer llibre de l'Empar Fernández és potser la seva creació més negra i més fosca. L'autora, aquest cop abandona el seu cèlebre 'gris asfalt' per endinsar-nos en una novel·la negra amb tots els ets i uts.
Una novel·la, que tot i tenir u policia, el subinspector
Mauricio Tadesco, que serà l'encarregat de dur la investigació del cas, és essencialment coral i ens adonem d'això en anar avançant i llegint capítols: cada un d'ells porta el nom d'un dels personatges que intervenen i tots ells tenen un paper fonamental en la trama.
Tot comença quan la jove
Noa Renom, una adolescent de catorze anys i filla d'una adinerada família barcelonès, desapareix després d'un concert de violí a la seva elitista escola. Tot fa pensar que la
Noa no ha fugit per voluntat pròpia, el seu tarannà tranquil i la bona relació amb els pares així ho evidencien.
L'Empar ens posa davant el dolor d'uns pares que no saben on pot ser la seva petita; de la impotència d'una mare que pensa que es culpa seva per haver pensat que la nena no quedaria sola, per donar les coses per fet i per estar més pendent del seu fill petit amb un trastorn de TDAH que no de la responsable
Noa; i del neguit d'un pare que pensa que la desaparició de la nena pot estar relacionada amb un tèrbol incident del seu passat.
L'autora ens porta un text dur, duríssim, especialment per la implicació de nens, de la petita
Noa. Tots els que som pares no podem imaginar dolor més insofrible que no saber on paren els nostres fills i a més a més pensar que els successos han estat provocats per nosaltres. I aquesta angoixa, aquest desassossec de la família
Remon Nasarre el descriu a la perfecció. Pateixes amb ells, empatitzes amb la culpabilitat de l'
Aitana, la mare, amb la por d'en
Víctor, el pare… el no saber que passa però intuir que res de bo del petit
Raul, el germà…
Una trama que ens mostra com els secrets del passat acaben sortint a la llum i no sempre de la millor manera, que ens mostra la part més fosca i retorçada de la naturalesa humana; que descriu el dolor i la desesperació de tal manera que la sents en pròpia pell i tot escrit amb la prosa elegant, senzilla i directa de l'Empar.
