Quan vaig llegir, ho posa la portada del llibre, que aquest era l’últim cas del sotsinspector Emili Espinosa em va saber greu, llibre a llibre he anat agafant afecte aquest personatge una mica peculiar que ha creat Salvador Balcells.
Espinosa no és un policia heroic, més aviat al contrari i desprès del successos del seu penúltim cas ‘Procés enverinat’ i una mica empès per la Cinta, la seva dona, decideix acceptar la destinació de Montblanc i establir-se a l’Espluga de Francolí, deixant la comissaria de Tarragona i el pis on vivien a Torreforta.
Comença a investigar la mort per caiguda a la Serra de Prades de Laura Fallares, una dona que assegurava tenir proves de la culpabilitat del químic Eduardo Gómez Luerna, acusat de la mort de la seva dona i pendent de judici on Laura era un dels principals testimonis. Quan la investigació es traspassada a Barcelona, Espinosa aconseguirà que la sergent Pilar Surroca, fidel col·laboradora seva a Tarragona i que va demanar el traslladat a Barcelona al mateix temps que ell va deixar la comissaria, se’n faci càrrec sota les ordres dels seus superiors a la comissaria de les Corts.
Per altra banda, Pilar es trasllada a viure a un edifici del Poble Sec, a prop de casa els pares, on comencen a succeir una sèrie d’estranys successos que faran que la sergent tingui la mosca darrera l’orella.
Així anirem seguint paral·lelament les dues histories: la investigació que es du a terme per esclarir la mort de Laura Fallares i la possible culpabilitat de Gomez Luerna en la mort de la seva dona i els sorolls nocturns i les anades i vingudes nocturnes al edifici on viu Pilar.
Salvador Balcells posa sobre la taula temes tant delicats com la violència de gènere, o el bulling immobiliari.
Tot i que en aquest cas el paper d’Espinosaes merament secundari i qui agafa el protagonisme és la sergent Surroca, seguirem sabent del sostinspector i la seva vida familiar; al temps que veurem créixer a la Pilar. Al principi en va fer una mica de por aquest relleu de protagonistes i vaig témer trobar a faltar al carismàtic Espinosa. Balcellsha fet una molt bona feina i si que és cert que quan el sostsinspector entra en joc penses t’adones que fa estona que no sabies d’ell i sents nostàlgia del valencià sorrut, però el cert es que al llarg de la trama, mentre veus actuar a Pilar, tossuda i decidida, digna alumna del millor mestre, no trobes a faltar a Espinosa.
Coneixem a nous personatges, noves relacions entre companys de feina, nous escenaris... I assistim a la gran evolució de la sergent Pilar Surroca com a personatge, sabrem més d’ella a tots nivells i poc a poc s’anirà fent un lloc al nostre cor.
Espero, però que Espinosa no ens deixi definitivament i encara que només sigui com a mosso retirat el veiem treure el nas en els propers casos de la Pilar. El relleu d’Emili Espinosa no podia ser més gratificant per al lector.
