Amsterdam i les bicicletes. Molt més que un mitjà de transport a la ciutat dels canals. N’hi ha per tot arreu, i la xarxa de carrils bici és infinita. La bici és sagrada i això queda demostrat amb la prioritat de pas als encreuaments. Ni cotxes, ni tramvies, ni persones: les bicicletes sempre primer, i no paren. Ens deien que un de cada tres turistes és atropellat per aquest vehicle, i és que les bicicletes locals també són una manera d’oposar-se als canvis que suposa acollir any rere any milions de turistes. Els ciclistes no frenen de normal però si al mig del pas se’ls hi posa un turista, encara menys, i ho rematen amb uns quants tocs de timbre i algun insult si la molèstia ha sigut important. I és que Amsterdam, tot i ser una de les ciutats més visitades d’Europa no vol vendre’s al turista i vol mantenir la vida local. Pel carrer, les bicicletes de lloguer són discretes i no s’aparquen al mig del pas. D’elèctriques, ben poques i fent-ne un ús correcte, i tot i disposar d’una xarxa de carrils espectacular no he vist ningú amb el maleït patinet elèctric. Pocs cotxes, moltes bicis i molt respectades, i un transport públic eficient i ni molt menys saturat. Jo vull una ciutat així, però si pot ser no tant cara per a viure-hi com és avui en dia Amsterdam.
