Sergi Caparrós ens transporta a la Barcelona del 1929, més concretament al barri de Sants on viuen i treballen en Ramon i l'Andreu Molina, pare i fill protagonistes d'aquest trepidant thriller amb rere fons de novel·la històrica.
L'autor m'ha fet molt feliç per diverses raons: la hibridació dels dos gèneres de novel·la que més m'atrauen, permetem passejar pel meu barri — igual que he llegit l'hi passa a ell, quan em demanen d'on soc sempre em surt dir: de sants!—, i donar-me l'oportunitat de llegir una de les millors novel·les que he llegit aquest any.
Caparrós ens porta una història trepidant, amb uns girs argumentals que et deixen sense alè, uns personatges brutals i dos arcs temporals que ens permeten entendre l'abast de la tragèdia: 1929 i 1884-89 i un pròleg situat l'any 1914 que ja ens ensenya les cartes amb les quals els nostres protagonistes hauran de jugar: una moneda antiga, una nota anònima i un ocell de paper.
No seran els únics elements importants amb els quals es trobaran: un misteriós papir capgirarà les seves vides i farà que investiguin, ajudats pel misteriós conductor d'una motocicleta, els fets del passat. Aquesta recerca els portarà cap a un submon de tràfic d'antiguitats, estafes, extorsions i assassinats.
Una trama tèrbola que tracta temes tan rellevants i universals com la família, l'amor, la traïció, l'amistat, la venjança, la por i el dolor. Uns personatges molt potents, els girs als quals abans feia referència, un final d'infart on descobrim que no tots els personatges resulten ser qui ens pensem que són i que no tots els accidents ho són… és el que trobarem en aquesta novel·la.
La novel·la acaba amb un petit incís que fa pensar que pot haver-hi una segona part. Llegint i veient entrevistes que l'hi ha fet al Sergi, sembla que estem de sort i que els Molina tindran continuïtat.
