«És possible haver comès un assassinat i no saber-ho del cert?» és la pregunta que martiritza al Ferran i que acaba portant-lo a veure una psicòloga i a fer-li cas, escrivint — exercici de narrativa terapèutica, segons la seva psicòloga—, els fets que van succeir, dos anys abans, el dia de Nadal sota l'anomenada 'Tempesta del segle' quan es troba esquiant a Masella amb la Rosa, la seva esposa i en Salvador i la Marina, un matrimoni amic.
Com a bons 'pixapins' no fan cas de les advertències dels meteoròlegs perquè, al cap i a la fi, cada any sembla haver-hi una tempesta del segle, i s'entretenen bevent i xerrant en un restaurant a dos quilòmetres i escaig del lloc on s'allotgen, fet que comporta que la tan avisada tempesta els agafi de ple i hagin de fer els darrers cinc-cents metres a peu i sota una climatologia insuportable, amb unes quantes copes de més, especialment ells, i el cansament acumulant per l'esforç fan una tràgica combinació que dona com a resultat que en Salvador no arribi a la casa i ningú sàpiga que ha succeït amb ell.
