«Tiene miedo. Pensaba que ya había pasado todo el miedo que uno puede pasar en una vida. Estaba equivocado.»
«Sucios y malvados» és la segona novel·la de Juanjo Braulio. Una obra gens fàcil de llegir per la duresa de les seves pàgines, la cruesa dels fets que l’autor ens descriu amb tots els detalls, una novel·la negra, molt negra que ens fa submergir en els baixos fons de la societat actual, que ens endinsa en la part més fosca i truculenta de l’ésser humà i ho fa sense concessions, sense edulcorar-ho gens.
De «Sucios y malvados» podríem dir que és una novel·la coral, on una amalgama de trames inconnexes van alternant capítol a capítol, i no mentiríem. Tot i això hi ha dos personatges que sobresurten per sobre dels altres. D'una banda la inspectora de policia Roma Besalduch que serà l'encarregada de fer que totes aquestes trames en aparença inconnexes acabin confluint en una sola; per altra banda Daniel, un músic amb un passat traumàtic a causa d'un dramàtic succés que va ocórrer en la seva infància.
La novel·la comença amb un pròleg o anacrusi que va seguida de vint capítols numerats, entre els quals s'intercalen vuits sense numeració però amb la peculiaritat d'anar encapçalats per una nota musical, i tanca amb un epíleg o coda. En ells també veurem una alternança de narrador, mentre que els capítols numerats estan comptats en tercera persona per un narrador omniscient, segueixen un fil temporal i alternen espais i personatges que van formant les diferents trames. Els capítols encapçalats per la nota musical estan escrits en forma de diari i el narrador en primera persona és el personatge de Daniel, en ells veurem que el fil temporal es trenca per una sèrie d’analèpsies, capítols que ens ajudaran a entendre el complex comportament de Daniel.
Situada a la ciutat de Valènciaen mostra les llums i sobretot les ombres de la ciutat. On trobem corrupció política, prostitució amb tràfic de dones, pederastes, violència, crim organitzat ..., entre d’altres. El cert és que encara que l’autor l’ambienta a la ciutat del llevant, l’acció podria passar en qualsevol ciutat del nostre país.
Tot l'elenc de personatges està meravellosament retratat i que sedueixen al lector, encara que també li ocasionaran dilemes morals, ja que els seus actes no sempre es correspondran amb el que està socialment acceptat. Si abans ja parlava de Roma, la policia que anteposa el seu treball a la seva vida personal i que lluita per arribar a tot i ser una mare exemplar; o de Daniel, el músic afectat d'una sinestèsia que fa que associï tonalitats musicals a colors, olors i persones; no podem oblidar a les «dones de cadira» quatre personatges, tan diferents com una jutgessa, una psiquiatra, una infermera i una gitana (la Tia, així l'anomenen,és molt més que això), que es reuneixen al claustre d’un convent per parlar de les seves coses i que són magnífics personatges, plens de matisos i racons que fan que el lector es replantegi moltes de les seves pròpies conviccions inclús que arribi a empatitzar amb elles, cosa que al principi sembla ben poc probable.
«Sucios y malvados» és doncs una novel·la dura, fosca, que requereix tota la nostra atenció al llegir-la; una obra plena de matisos i contrastos, que ja des de les primeres pàgines, les que donen cos al pròleg, ens deixés veure el tipus de lectura que ens enfrontem.
«No soy un yonki por elección, sino por obligación.»(pàg. 128)
