Després d'haver escrit i publicat diversos relats, Mari Carmen Sinti, ens presenta «Sudor frío» la seva primera novel·la. He llegit que en algunes ressenyes i la mateixa escriptora en una entrevista l'etiqueten com a 'Domèstic Noir' i no crec que vagin gaire desencaminats, tot i que jo segueixo fugint d'etiquetes.
Després d'un primer capítol inquietant, escrit en tercera persona, on se'ns narra com droguen i segresten a una noia que ha sortit de festa, entren de ple en la història, narrada en primeríssima persona per la protagonista, Berta, a qui la seva veïna Leo li confessa que és maltractada per en Carlos, el seu marit, i aquesta confessió la fa el dia abans de desaparèixer misteriosament. Berta incapaç de mirar cap a un altre costat sabent del sofriment de Leo, involucrarà a la seva amiga Claraen la seva cerca. Les dues amigues es ficaran en tota mena d'embolics per intentar trobar a Leo, descobrint que la seva desaparició forma part de quelcom més gros i sòrdid.
La relació d'amistat intima que existeix entre la Berta i la Clara donarà pas a tot un seguit d'escenes divertides i delirants que posen el contrapunt a una història amb un rere fons força fosc: la violència de gènere i la tracta de blanques. Aquesta unió entre les dues dones farà que a l'hora d'investigar la desaparició de Leo —d'una forma completament amateur, cap d'elles té formació per fer-ho— l'una per l'altre siguin capaces d'enfrontar-se i superar qualsevol escull que se'ls hi presenti: no dubtaran a entrar a cases alienes per tal d'aconseguir qualsevol pista que les posi sobre el camí a seguir.
L'autora sap mantenir la tensió narrativa en tot moment. Fa servir un llenguatge directe, senzill, sense estridències i amb descripcions molt fotogràfiques. Diàlegs versemblants que aporten dinamisme i frescor a la trama. Els personatges molt ben perfilats i treballats.
Hi ha escenes que m'han sobrat perquè alentien innecessàriament l'acció o perquè lluny d'aportar dades importants l'únic que feien era omplir pàgines. I algunes, inclús, pequen de repetitives.
M'ha encantat la part musical que acompanya tot el llibre, des dels fragments de cançons que encapçalen tots els capítols fins a la cultura musical de la Berta. També el fet de veure molts dels trets de l'autora en Berta, entre ells aquesta passió per la música.
Una primera novel·la més que recomanable.
