04/05/2017

TAN TUYO COMO TU MUERTE



«Somos una historia incompleta, un puzle con muchas piezas extraviadas»

Tan tuyo como tu muerte de Emili Bayo
«Tan tuyo como tu muerte» és la darrera novel·la del lleidatà Emili Bayo, i la primera que l’autor escriu en castellà. Una novel·la de lectura fluida però amb un tempo més lent del que acostuma a ser normal en les novel·les del gènere.

Bayo ens presenta una història dividida amb dues trames diferenciades per la veu narrativa. Per una banda ens parlarà, en primera persona, Abel Claramunt un mosso d'esquadra desterrat des de Barcelona a terres de ponent, on es troba amb una jova companya, Azucena Artero, que l'involucra, sense ell estar gaire convençut, en la investigació de la desaparició d'una noia. Per altra banda, un narrador omniscient en tercera persona ens anirà relatant la història de la noia desapareguda. I per mig anirem veient com tot va pivotant en la història personal i familiar de Claramunt i Artero, que resultaran ser parents.

Emili Bayo ens presenta un personatge mal carat, sorrut, irònic i mordaç, que és un bevedor i un fumador empedreït, amb poques ganes de fer amics. Abel Claramunt sap que té els dies comptats, que un maleït càncer de pròstata acabarà amb ell. No vol saber res de lligams familiars. Claramunt tot i la descripció que m'acabo de fer, és del tipus de personatge que cala fons en el lector, al que acabes estimant amb els seus defectes, que no en són pocs, i que et sap greu saber-lo malalt terminal perquè t'agradaria veure'l un altre cop en acció i a poder ser acompanyat per l'Azucena.
Ella és una noieta inexperta dins el cos, que té ganes d'aprendre, que sap que Claramunt li pot ensenyar moltes coses; i també vol recuperar aquella part de la història familiar que desconeix i que a través d'ell pot arribar a saber, o no.

«Tan tuyo como tu muerte» és molt més que una novel·la policíaca. És una novel·la de dolor, de culpabilitat, de por, de tristesa, de relacions familiars complicades, de secrets amagats al llarg dels anys i que no acabaran de sortir a la llum; i tot això amanit amb el rere fons d’una història d’amor, un amor tòxic i malaltís. Una novel·la on víctimes i botxins s’intercalen els papers; on ningú és el que realment sembla.

«La asesina ,metódica e impecable, que por un descuido acaba provocando su muerte.» (pàg. 83)