'Tàndem' és una novel·la de personatges, on la trama és secundària, i amb això no dic que no tingui importància, sinó que el pes recau amb la parella de protagonistes i els secundaris que els envolten.
L'Elena i l'
Armand, dues persones a l'edat adulta, dues realitats diferents, però amb una mateixa necessitat: la de trobar un company amb qui pedalar plegats per la vida. Es coneixeran al centre cívic del barri on viuen, a Sants, fent classes de ioga, i l'amistat no tarda a crear llaços entre ells, llaços que aniran més enllà. Tots dos tenen un passat al qual se senten lligats i que volen anar deixant enrere. Un passat dolorós, per diferents motius, amb el que no acabem de sentir-se a gust.
L'Armand ens parlarà d'ell en primera persona. Com coneix a l'
Elena, com li agrada i com vol passar temps amb ella. També parla del seu passat, de la mort de la
Remei la seva dona i el distanciament amb el seu fill.
Una veu en tercera persona serà l'encarregada de fer-nos conèixer a l'
Elena. El seu pressent, acaba de jubilar-se com a mestre de pàrvuls; la seva vida al costat del
Ramir, el seu marit. També ens parla de com eren anys enrere, la seva relació, com avançat i s'ha deteriorat. En
Marc, el seu fill amb qui la relació tampoc és fàcil…
Maria Barbal ens porta una història d'amor i desamor, de problemes en la convivència familiar per parlar-nos de la felicitat. No de la felicitat que tots entenem com a grandiloqüent i meravellosa, de cors de colors de rosa. Hem de retrobar la felicitat, hem de ser capaços d'obrir la ment a tenir segones (i terceres) oportunitats, a no deixar-nos arrossegar per la rutina i la desídia que s'ha instal·lat a les nostres vides, esmenar els errors del passat i viure plenament.
Escrita d'una manera planera i fàcil de llegir ens endinsa en el món interior dels dos personatges descrivint-nos els seus sentiments, els seus anhels i desitjos, els seus encerts i especialment els seus errors. L'
Elena i l'
Armand són humans, són creïbles, són propers i tenen els mateixos neguits i les mateixes preocupacions que la majoria de nosaltres.
Si hi he de posar un però és que potser esperava una mica més… Però he gaudit de la lectura i reconec que, especialment, l'Elena m'ha acompanyat durant forces dies.
