Quan vaig acabar de llegir
«Deudas del frío», segona novel·la de la
Susana Rodríguezprotagonitzada per l'inspector
David Vázquez, em vaig prometre que llegiria el primer títol,
«Sin retorno», que a més ja és a casa. La paciència no és el meu fort i en sortir aquesta tercera entrega li va tornar a passar per davant. És cert que els protagonistes són els mateixos, i que l'ideal seria llegir-les en ordre, però no és menys cert que es poden llegir tranquil·lament per separat i no perdre't res important. L'únic és que, com em passa a mi, et quedes amb ganes de conèixer millor a la parella protagonista: en
David i la Irene. En «Te veré esta noche» per fi en Davidsabrà la veritat sobre la seva estimada; realitat que el lector ja coneix de les dues entregues anteriors. I finalment el lector sabrà com acaba aquest complexa i apassionada història d'amor. Susana Rordríguez, en aquesta entrega portarà al seu protagonista fins al límit de les seves forces, tan física com psicològicament.
La novel·la, com també la seva predecessora, «Deudas del frío» té dues trames que corren paral·leles en el temps: per un cantó la trama protagonitzada per Irene, fugida i acusada d'assassinat, i per altra la desaparició de la família de Raquel Gómez. En aquest cas, la trama principal pren molt més protagonisme que la protagonitzada per Irene, encara que aquesta segona segueix sent igual de potent que en l'entrega anterior.
Deu són els capítols que conformen la trama, organitzats en un compte enrere dels dies que es desenvolupa la investigació que du a terme l'equip capitanejat per Vázquez i al que ja coneixem de les entregues anteriors, amb l'absència de Teresa Mateo de baixa per maternitat i que ha estat substituïda per la jove Alicia Hidalgo.
Un compte enrere que anirà angoixant cada cop més al lector, que seguirà el procés per trobar a la família desapareguda al mateix temps que es du a terme. Els casos on hi ha menors de per mig sempre resulten ser, almenys per a mi, les més complicades i angoixants, més quan saps que estan en mans d'un veritable pertorbat.
Ens trobem davant l'entrega més negra de les tres. La més fosca, la que més s'endinsa en la maldat humana i que ens mostrarà de què és capaç l'ésser humà quan es veu acorralat i menyspreat. De què és capaç un home quan vol fer-se visible davant els ulls de la dona a qui, suposadament, estima i qui el tracta com a un zero a l'esquerra.
El punt fort segueixen sent uns personatges sòlids i molt ben creats, especialment el protagonista, David Vázquez, un home perdudament enamorat, un professional impecable i que ha de lidiar amb els seus propis fantasmes per seguir endavant i aconseguir resoldre el cas sense que els seus problemes personals interfereixin.
L'altre gran encert és la capacitat que té l'autora de mantenir el suspens al llarg de tota la trama, si bé és cert que aquesta vegada vaig endevinar qui era el culpable des de les primeres pàgines, no és menys cert que en molts moments en va fer dubtar i pensar que era un altre.
«Te veré esta noche» és el colofó perfecte a la història de David i Irene, encara que jo haguera preferit un altre final, ho reconec.
És una novel·la dura de llegir per la trama on hi ha els infants involucrats, per la duresa de certes imatges, per les descripcions detallades que no ens escatimen cap detall. I a la vegada que és una novel·la que es llegeix ràpid, més del que voldríem, ja que ens agradaria gaudir una mica més de la prosa de la Susana, però les ganes de saber el desenllaç de les dues històries, per cert en els dos juga un paper important l’inspector Vázquez, són moltes.
«¿Qué pasa por la cabeza de un hombre que lo hace para transformarse en el peor de los asesinos, ese que aprovecha la confiança y la intimidad del hogar para agredir y matar?»
