Temo que el magistral full de ruta ha estat escrit en rotlles de paper de vàter
Em sap greu però els belgues no m'han caigut mai bé (bé llevat de l'Eddy Merckx) perquè tenen menges similars la merda i són gent rara i cridanera. I ara surten tos els polítics catalans pseudoindependentistes proclamant que la nova Meca (o Roma, per no ferir als estranyament ara calmats amics musulmans) és a Brusel·les on estaquen els gossos amb llonganisses teutones i democràtiques. Mentre, els polítics d’aquí admeten que no tenien res previst i que davant la violència de l’estat s’han fet enrere. Caram, que no vivien aquí aquests polítics? Que no coneixien el pa que hi donen tots aquells de la “División Acorazada Brunete” i les ganes que ens tenen? Ara ho han descobert? Van tard, no? Ai sí, Europa, que no m’encanta, però que me la imaginava més gran (en el sentit ètic i moral), ens ha engegat a pastar fang. Romeva anava i venia i parlava en vuit idiomes però no el devien entendre en cap perquè ni un puto país ens va donar suport formal i legal... ai, sí, hi ha el petit detall que mai no es va proclamar la república de manera formal, legal, jurídica ni des de cap balcó, com ha de ser. Detalls nimis es veu. Després, surt la gent crèdula amb la indemostrada existència d’un full de ruta que se segueix fil per randa a base de jugades mestres que ningú no avança fins que ja estan fetes i que, a més, són de dubtosa mestria i menys efectivitat. Temo que el magistral full de ruta ha estat escrit en rotlles de paper de vàter. Val la pena recordar la piulada de Rufian: “Por 155 monedas de plata”, deia. Només demostra que els socis de govern (ERC) no tenia ni puta idea de la deriva del belga. Sembla que l’exiliat belga anava (i va) a la seva. Si per algú em sap molt de greu és per Jordi Cuixart i Jordi Sànchez, que, de moment, són els únics que pagaran els plats trencats, els únics a qui no els varen tremolar les cames. Entenc la Forcadell and company que declaressin fent-se enrere, que trenta anys de presó són excessius per a qualsevol mortal. Em repugnen les actuacions, mentides, manipulacions, amenaces i fetes i desfetes del govern central, com sempre, però em rebenta també el nyap de mentides (o absència de veritats) que han ordit els no-sé-si-catalanistes-ara-independentistes-i-ara-ja-no-sé-què, tipus gent exconvergents, que semblen dinamitar el procés (allò de l’enemic a casa) dient que s’apunten al carro suculent de la possible independència... o és que ara ja han vist que no hi ha marge per al negoci i que la suculència és minsa? Em reafirmo amb el pronòstic cagaelàstics, en el ben entès que no és que desitgi de cap manera que sigui així, però que temo que així serà, que els espanyolistes pujaran, els indepes desencisats baixaran, que hi haurà més participació propiciada per la falsa benevolència madrilenya d’aquests darrers dies, aquesta que ens perdona la vida i per les cagarrines ara esbombades als quatre vents dels que han iniciat tot aquest merder. Vaja que ens quedarem amb un pam de nas. Això sí, les eleccions que volia anunciar en Puigdemont després de dissoldre el parlament, acció breu per la qual li van dir de tot al cap de cinc minuts, que eren unes eleccions il·legítimes a les quals ens comminaven a no acudir en primera instància, ara han virat cap a una possibilitat d’èxit, oblidant fins i tot els de la CUP la seva il·legitimitat, fent-nos creure de nou que ara sí que va de bo quan no paren de dir-nos des del puto govern que si guanya l’independentisme, de nou, i es desvien, de nou, de la seva constitució dels collons, 155 una altra vegada. Potser li han agafat el gust. Amb tot això, estic en camí de perdre del tot la fe republicana i abraço fermament la creença que no hi ha cap altre full de ruta que l’engany persistent i que, de nou, ens volen fer combregar amb rodes de molí, fer entrar el clau per la cabota o donar-nos per darrera amb fàcils rimes de cinc. Només se m’escapa el motiu de tan magna i infantil conspiració basada en la credulitat i esperances de milions de persones disposades a rebre plantofades si calia. Deu ser, com sempre ha estat, els calés, els putos calés i el menysteniment sistemàtic de la dignitat i il·lusions de les persones per engruixir-se les butxaques. I això és molt lleig.
PS 1 - Aquestes irrellevants opinions són vàlides només fins a les 20.00 del 2017.11.14, que ja se sap que aquí tot canvia com el vent. PS 2 - Ara que igual demà escric tot el contrari.
