(Publicat a El 9 Nou, edició del dia 23/12/2016)
A principis de mes, en la premsa i ràdio nostrades es feien ressò de l’experiència d’una persona, José Salvador Alvarenga, que va sobreviure a la seva barca a la deriva de l’Oceà Pacífic durant tretze mesos alimentant-se de peixos, tortugues i ocells crus, bàsicament. D’això se’n parlava ara malgrat que aquest malson va acabar el gener de 2014, quan la barca en la que hi havia l’Alvarenga va aparèixer a les illes Marshall a més d’11.000 quilòmetres de distància del seu punt de partida. De seguida el lector sagaç li vindrà al cap l’aventura d’en Robinson Crusoe, segons la novel·la d’en Daniel Defoe, en la que aquell individu, després d’un naufragi, passa 28 anys, 2 mesos i 19 dies en una illa deserta on ha d’esprémer-se el magí per sobreviure sense cap més companyia que la naturalesa, fauna i flora, algun visitant humà no gaire simpàtic i un amic, en Divendres. Curiositats de la vida, el dia que en Robinson abandonà l’illa era un del mes de desembre, concretament el 19, de fa uns 330 anys.
Però lluny de pensar amb en Robinson, a les nostres contrades ja tenim l’atenció posada en el Nadal i en tot el que es mou al voltant d’aquesta, inicialment, festivitat cristiana. Segons una tradició dels Països Catalans, existeix un estel (imaginari) que apareix el primer dia d’advent i es fon el dia de Nadal, és a dir, neix quatre diumenges abans del dia marcat al calendari en el que es commemora el naixement de l’infant Jesús, de Déu fet home. La tradició pagana ha convertit l’estel aquest en un reguitzell de bombetes enceses que arreu dels nostres carrers s’encenen setmanes abans del Nadal. A diferència, però, de la tradició religiosa, la pagana el que vol fer és de crida a la població a què consumeixi el que necessita … i més, emparant-se en un desdibuixat concepte d’esperit nadalenc. Sota el paraigua de l’esperit nadalenc hi cap tot: despesa sense miraments, excés de consum, oblit de la solidaritat efectiva, tapar-se les orelles per no sentir les bombes que cauen en algun lloc del planeta i els plors de les víctimes, tancar els ulls a les injustícies i a les desigualtats socials … Dir “Bon Nadal” a tort i a dret sembla que redimeixi les nostres consciències.
L’esperit nadalenc no és o no hauria de ser això. Quan hom vol parlar d’ell s’invoca, s’hagi llegit o no, “El conte de Nadal” de Charles Dickens. En aquesta narració, hi veiem un personatge malhumorat
Article publicat a El 9 Nou
, avar, cobdiciós, sense amics, que està sol, que passa de la resta de mortals –Ebenezer Scrooge- a qui el seu soci difunt –Jacob Marley- el visita en forma de fantasma per donar-li l’oportunitat de canviar la seva vida i perquè, quan es mori, no hagi d’anar pel món de les ànimes penedint-se del que ha fet en vida. Hi ha consens a dir que les quatre visites fantasmals que rep l’Scrooge el que volen és infondre-li l’esperit nadalenc. I de fet, ho aconsegueixen perquè es torna bo, generós, solidari, altruista, social … el revés del que era, vaja! Ves quines coses, en el seu viatge amb el fantasma del passat Scrooge veu i reconeix un lloro que va repetint: “Pobre Robinson Crusoe”! Per què serà? (com deia la Bombi a l’Un, Dos Tres).
Aprofitant l’avinentesa, i donat que estem en les dates que estem, recordo una nadala que va escriure el meu pare, Jaume Salés i Sanjaume, l’any 1998 i que il·lustra el que malauradament pot estar passant:
Com cada any, el Nadal ha vingut
i també, com cada any, ens ha dut
bells desitjos d’amor i de pau.
Hem desat tots la caixa dels trons
i fingim ser una mica més bons
per un dia només. Si s’escau,
sentirem un bonic villancet
tot muntant el pessebre o l’avet
amb regals per tothom.
Satisfets, no ens haurem adonat
que el Nadal de debò se n’ha anat
i ningú no sap com!
Esperem que no ens hagi de visitar el fantasma Marley per tenir l’esperit nadalenc. Si és així, que tingueu un Bon Nadal i un pròsper any 2017.
Jaume Salés i Malian
