'Teoria del gall' és la quarta entrega de la saga de la inspectora Mina Fuster.
Després d'una forta esbatussada que acaba amb la Mina marxant de casa la seva mare donant un fort cop de porta; la inspectora i la seva progenitora es passen setmanes sense saber res l'una de l'altre, fins al moment que la Mina s'assabenta que la seva mare ha acomiadat a l'Elena, la persona que la cuidava i que a més és la dona del sergent Serra. La mare de la inspectora ha marxat de casa seva deixant tots els mobles tapats amb llençols, el que fa preveure una llarga estança fora, Ningú sap on pot haver anat després de deixar Cambrils.
Però aquest no serà l'únic mal de cap de la Mina, ja que per altra banda el seu equip està investigant el cas d'un home que va deixant bosses amb restes humanes d'una dona, al llarg de tota Europa.
El lector a més a més assistirà al món de les baralles de galls: des de la cria, a les apostes, a les màfies que hi ha en aquests espectacles il·legals a casa nostra (però no a tot l'estat espanyol).
Coneixerem uns personatges nous, tots ells amb una força extraordinària, però entre els quals cal destacar a la Martina, la nana d'ulls violeta que roba al cor al lector amb la seva truculenta història, un personatge que vol aparentar fredor però que emana tendresa. O en Ramon, escultor, immers en el fosc món de les baralles de galls; un personatge que pot prendre certa rellevància.
A més a més, la
Margarida Aritzeta, recupera, encara que només sigui testimonialment, a un dels personatges que més va calar amb mi: l'
Onclo Gros i a la
Charo, la meva assessora fiscal preferida, (veieu
Rapsòdia per a un mort)
I l'aparició del sotsinspector
Vidal. Un bonic homenatge al seu creador, l'enyorat
Jordi Tiñena.
Ens trobem davant l'entrega més fosca de la Mina Fuster, on la violència és més explicita que mai, tant amb les persones com amb els animals (galls). On la implicació personal de la inspectora és més visible, ja ho va començar a ser en l'anterior novel·la, però aquí encara s'aguditza més al tractar-se de la desaparició de la seva mare amb qui la relació sempre és força complicada.
Margarida Aritzeta posa sobre la taula temes tan escabrosos com la pederàstia, els abusos sexuals, la discriminació de les persones pel seu físic; la incomprensió de l'homosexualitat d'un fill. I ho fa fent servir un llenguatge adient, dur quan ho ha de ser i suavitzant-lo quan cal.
Soc una enamorada de la
Mina Fuster, és quelcom que es nota llegint les
ressenyesque he fet dels seus llibres, i sense cap mena de dubte amb aquesta entrega he acabat de rendir-me davant la inspectora
Fuster.
