És cert que coneixia a Mia Couto i la seva obra d'oïdes, que totes les crítiques que dels seus llibres havia llegit eren espectaculars, però no sé ben bé perquè la seva lectura se'm resistia. Fins al dia que vaig decidir a fer-me amb la traducció al català, publicada per Periscopi, de 'Terra Somnàmbula'. Mai me'n penediré prou d'haver tardat tant a llegir a l'autor moçambiquès.
'Terra Somnàmbula' és considerat un dels deu millors llibres africans del segle XX. Ha rebut diversos premis literaris, entre ells, el 2013, el premi Camões, el més prestigiós en llengua portuguesa.
La història transcorre en un moment indeterminat de la guerra civil de Moçambic. Muidinga, un noi, i Tuahir, un ancià, intenten fugir de la realitat que els envolta, de la guerra que tot ho devasta. En el seu periple arriben fins a un machimbombo (autobús) cremat, dins del qual hi ha diversos cadàvers. A la carretera, al costat del vehicle, troben un altre home mort, al costat del qual hi ha una maleta plena de quaderns: són les memòries d'en Kindzu, que narra la seva vida durant la guerra, i la seva recerca de convertir-se en guerrer i trobar a Gaspar, el fill de la seva estimada.
A partir de capítols intercalats, coneixem les històries d'en Muidinga i d'en Tuahir, i la de Kindzua través dels quaderns que el jove va llegint. La narració es fusiona amb terceres i primeres persones, respectivament. Mia Couto afegeix un toc de fantasia i surrealisme a la novel·la (realisme màgic).
El llibre segueix dos ordres cronològics, presents, representats pel noi i el vell, i passats, a través dels records que contenien els quaderns de Kindzu. La percepció de l'intercanvi d'aquests temps ens ve donada pel nom del capítol, que pot indicar quin quadern llegeix Muidinga, o l'acció que passa en el present, hi ha un paral·lelisme entre les històries i, de vegades, la realitat es barreja amb el passat dels quaderns.
Tot i que pot semblar complicat, us asseguro que el lector sap en tot moment on es troba i de què i qui se li parla.
L'autor va escriure la novel·la durant la guerra civil de Moçambic, que va durar setze anys i va deixar més d'un milió de morts. Tot el llibre és una crítica al conflicte bèl·lic i a la gent que no vol recordar el que va passar. El que Couto pretén és revelar els horrors i les desgràcies que va suposar la guerra al país. Els conflictes, la vida diària, els somnis, l'esperança i la lluita per la supervivència són els punts més rellevants de la trama.
L'escriptura de Mia Couto és increïblement poètica, creativa, atractiva, captivadora i seductora.
La manera com s'acaben entrellaçant les històries és senzillament meravellosa. Couto és dels autors que et fa estimar la literatura.
