Fa un parell de dies que voltem per Tòquio i és un bogeria. Molt ordenada però bogeria. Que és una de les aglomeracions urbanes més grans del món queda clar només arribar a l’estació central: gent per tot arreu. Una imatge que s’està repetint a cada racó i a qualsevol hora. El dijous però vam pagar la novatada del metro. Hi vam pujar a 1/4 de 9 del matí i el que ens vam trobar, en un primer moment, espanta. Els vagons carregats fins a dalt i quan sembla que no hi pot entrar ningú més, puja un home ben mudat i esqueda a la porta sense immutar-se. I nosaltres dos, allà al mig entaforats aguantant-nos els uns als altres.
I el més bo de tot. Mentre estavem pendents d’on agafar-nos, de no aplastar al del costat o de no fotra l’aixella a la cara d’algun passatger, al nostre voltant els japonesos s’adormien! A peu dret. Són els reis! Més enllà de l’anècdota és d’admirar l’ordre en una ciutat amb tanta gent. Encarem els últims dies del viatge. El post no dóna gaire de sí perquè anem amb un wifi justet! Salut!
