Vaig conèixer i enamorar de la prosa de la Care Santos amb 'Desig de xocolata' després va venir 'Habitacions cerradas' 'Diamant Blau' 'Okupada' i 'Por' —les dues darreres dedicades a un públic adolescent— i reconec que encara en tinc uns quants pendents de llegir. Aquest feia divuit mesos que era a casa esperant torn i quan llegint una ressenya em vaig assabentar que aviat sortia la segona part, vaig decidir que ja era hora de tornar-me a deixar seduir per la prosa de l'autora.
'Tot el bé i tot el mal' té una protagonista indiscutible: la Reina Gené i un arc temporal d'amb prou feines un dia. Les localitzacions també són molt concretes: l'aeroport de Bucarest i la ciutat de Barcelona. I amb aquest pocs ingredients la Care ens porta una història força demolidora.
La Reina ho té tot ser feliç: un exmarit, un fill adolescent, un marit que l'adora, un treball que l'apassionat i un amant ocasional. Però la seva aparentment tranquil·litat i felicitat vola pels aires amb una trucada telefònica que l'avisa d'un succés ocorregut a Barcelona, en el si de la seva família mentre ella es troba a Bucarest, on ha acudit per temes de treball, acompanyada de la seva amant.
Care Santos ens apropa al viatge interior que ha de fer la seva protagonista, per tal de poder entendre el que ha fet el seu fill, que l'esquerdarà i devastarà fins a fer-li trontollar la seguretat en ella mateixa.
Durant les hores que la Reina passa atrapada, per culpa d'una forta turmenta siberiana, a l'aeroport —un dels llocs més desangelats i impersonals del món— sentirem l'angoixa que ella sent, causada per la notícia que acaba de rebre i que cap mare voldria rebre mai; ens ficarem a la seva pell, patirem amb ella i ens farem les mateixes preguntes, sense resposta, que ella es fa.
Veurem com la seva vida es mou a cop de telèfon mòbil, l'únic que la connecta amb Barcelona, el lloc on voldria i hauria d'estar, i tindrem la sensació d'estar dins un thriller psicològic; però a mesura que les hores passen i la protagonista pren consciència que s'ha de tranquil·litzar, ja que res pot fer per arribar a casa, més que esperar…, el ritme s'alenteix lleugerament i el to narratiu es torna molt més intimista i reflexiu. La Reina té tot el temps del món per pensar i capbussa en el seu passat, reobrint ferides que creia tancades i qüestionant-se constantment per les decisions que ha pres al llarg dels anys: han estat les més encertades?
L'autora fa una reflexió sobre la maternitat, i sobre la vulnerabilitat que pot fer sentir a les dones, especialment aquelles que treballen i han de fer mans i mànigues, com és el cas de la Reina, per conciliar la vida laboral i la familiar. Altres temes de rabiosa actualitat, que també aborda són: les relacions de parella, la maternitat, l'adolescència i els seus problemes, les diferents relacions familiars, els interessos de les grans empreses farmacèutiques i la pedofília entre d'altres…. Temàtiques que, en qualsevol cas, no et deixen indiferent i que fan que et plantegis moltes preguntes.
L'inici i el final és el mateix, unes cartes que semblen completament independents de la resta de la novel·la i que tenen com a protagonista al pare de la Reina. Imagino que en la segona entrega traurem l'entrellat, però el cert és que l'autora sap com despertar la nostra curiositat cap a elles. Haurem d'esperar que es publiqui el proper llibre.
