22/07/2015

Tot molt Munich

Primera jornada de viatge i deu n’hi do. El dia ha començat molt d’hora (a les 7 l’avió ja s’enlairava) i l’arribada a l’habitació no ha sigut facil: durant el vol, una família de japonesos (amb iaia inclosa que semblava sortida d’uns dibuixos animats de l’Akira Toriyama) n’han fet mil i una perquè la gent del seu voltant no pogués dormir massa bé. Un cop en terres alemanyes ens ha rebut una calor sufocant (per no perdre el costum) i valents de nosaltres hem decidit buscar l’apartament a peu… No ha sigut facil, ni per la distància ni per haver de situar i identificar noms com ‘telekschighe’ en un mapa diminut. Ho hem aconseguit.
A la tarda hem visitat la ciutat amb els guies de Sandemans. Aquests guies es troben a moltes ciutats europees i la gràcia és que et passegen i t’expliquen les curiositats i punts d’interès d’un lloc i al final tu valores la sortida (ha durat unes tres hores) donant l’import econòmic que creus convenient.

image

Amb en giovanni (m’ha quedat el nom perquè era mexicà i tenia una retirada a Giovanni Dos Santos, el futbolista) hem conegut les llums (monuments, històries d’amor, esglesies…) i les ombres (basicament és la ciutat a on va germinar el nazisme) de Munich. Una de les coses que ens ha marcat és que a Alemanya, si fas elusió al nazisme (el gest, el crit ‘heil hitler’, etc…) et pot caure uns sanció força gran. Com a Espanya, vaja…
També hi ha hagut espai per la cervesa: n’hi ha de totes les mides, tipus i marques. Per cert, al finalitzar el ‘tour’ hi ha hagut gent que s’ha escapolit sense pagar. I no hem sigut nodaltres, que erem els únics catalans però sembla que no els més agarrats!

P.D: tot això està escrit des del mòbil. Disculpeu els errors. Sóc periodista, intento escriure el millor que puc però les meves falanges i les tecles del mòbil no acaben d’encaixar a vegades!