Vagi per endavant que els hi desitjo tota la sort del món a la família de l’Osama Abdul Ohsen, el refugiat sirià que va ser víctima d’una entrebanqueta per part d’una periodista quan mirava de passar la frontera entre Sèrbia i Hongria. M’alegra veure que al món encara hi ha un punt d’humanitat i que alguna persona amb recursos i capacitat per canviar-li la vida a un altre ha decidit fer el pas i donar-li una oportunitat a ell i als seus familiars. Aquesta oportunitat ha arribat de la mà de Miguel Ángel Galán, director de les escoles CENAFE (Centre nacional en formació d’entrenador de futbol). Resulta que l’Osama era, abans de la guerra, entrenador d’un dels equips que competien en la màxima categoria del futbol sirià. El màxim dirigent de CENAFE, sabedor d’aquesta situació, va decidir començar els tràmits per portar-lo cap a Espanya.
Osama i el seu fill van arribar a l’Estat Espanyol amb tren, i fins i tot van fer parada a Barcelona, a on mentre canviaven de comboi se’ls va poder veure amb una bufanda del Llagostera al coll. Flaixos de càmeres, entrevistes i bones paraules i desitjos des de totes les bandes van rebre a la família siriana a l’estació de Sants. A Madrid, la cosa va anar a més, i no van faltar els mitjans de comunicació gravant com se li feia entrega d’un pis mentre Osama es fonia amb abraçades amb Miguel Ángel Galán. El director de CENAFE, explicava al telenotícies migdia de TV3 (17/09/2015), que se li buscaria una feina d’entrenador en algun club de Madrid i se li costejarien els costos de l’estada fins que es pugui guanyar la vida. La idea m’encanta, i de fet, si tot surt com està planejat serà un èxit ja que s’haurà ofert una oportuintat de refer la vida a tota una família que no ho ha passat gens bé. Això sí, només serà una de les milers que també ho volen aconseguir. Val més una que cap.
Ara bé, tot això és gratuït? Qui és Miguel Ángel Galán i perquè aposta per Osama i la seva família? Desitjo amb totes les meves forces ser un malpensat, i de fet, la realitat actual és que el gest l’honora i que si hi haguéssin més empresaris que fessin com Galán la societat seria un pèl més bonica. Es produeix la casualitat però que el dirigent de les escoles CENAFE fa uns mesos que ha començat la cursa per ser president de la federació espanyola de futbol. Així doncs, la notorietat que de ben segur obtindrà amb aquest acte de bona voluntat no li anirà gens malament per donar-se a conèixer en els mitjans de comunicació d’abast estatal i entre l’opinió pública. Galán ja va adquirir cert protagonisme quan va denunciar a inicis de la temporada 2014/15 que Zidane entrenava al filial del Madrid sense carnet d’entrenador. La denúncia tenia tota la raó del món -Zidane no va poder actuar de primer tècnic durant un temps fins que ho va tenir tot en regla- però el defensor dels entrenadors amb títols oficials no hi va posar tant d’èmfasi en perseguir altres casos de la mateixa categoria que en la que entrenava l’ex astre del futbol francès. Per què? Doncs segurament perquè els altres tècnic il·legals no li haurien generat tant ressò com un fet que afecta al Real Madrid.
Des d’aquestes ratlles només desitjo que Galán sigui conscient de la responsabilitat que està adquirint fent aquest gest, i que quan els focus mediàtics marxin de sobre seu -en poc més d’una setmana poca gent s’enrecordarà que Osama i els seus fills estan intentant tirar endavant a Getafe- no els deixi tirats. Més enllà d’aconseguir uns minuts de protagonisme, amb aquesta acció el futurible candidat a la presidència de la RFEF té l’oportuintat de guanyar-se el respecte etern del món del futbol i de la societat en general.
