El que caracteritza les darreres dècades és una extrema volatilitat del treball i, alhora el sentit de pertinença a una classe social. El que abans es deia i es brandava amb orgull com era pertànyer a la “classe treballadora”, ara s’ha diluït, difuminat i gairebé oblidat. Ara, en aquest sector laboral i social s’està sempre pendent de la precarietat, de combinar períodes de treball amb el subsidi o mantenir diverses feines alhora per obtenir ingressos mínims. Aquí les pors són molt més bàsiques, elementals i dramàtiques. No són temors infundats sobre la pèrdua d’estatus. Són possibilitats reals de perdre els ingressos, l’habitatge i els mínims vitals. Pel camí es té la sensació de perdre la dignitat i l’autoestima. El deteriorament és molt més acusat. L’esforç de molta feina desgastant, però alhora la lluita i l’erosió que implica la recerca constant d’un nou treball. Les condicions del “proletariat del sector serveis” són molt més dures que les que tenia el treballador industrial clàssic. Aquí no hi ha sindicació i sovint es forma part d’una cadena de subcontractació dedicada a la neteja, les cures personals o el repartiment a domicili. Treballs aparentment senzills, però d’horaris inacabables, ritmes frenètics, condicions inhumanes i salaris de misèria. Un món multicultural, amb predomini de dones, on no és possible establir salaris mínims o bé de conciliació entre feina i vida privada. Ningú parla del bournout en aquest escalafó de nous servents, encara que n’hi ha. Potser té més connotacions de desesperació. I una por atroç.
Deslocalització industrial, pèrdua de les seguretats del treball estable, por al que ve de fora, tribalisme, nacionalisme…, són tots ells factors que van en augment en la mesura que les persones, cada vegada més aïllades i temoroses, viuen atrinxerades a les bombolles filtrades, presoners d’informació esbiaixada i de grups de WhatsApp que els encadenen a noves veritats. Es perd el sentit de la realitat compartida i la capacitat de comunicar-se no transcendeix les línies sectàries i identitàries cada vegada rígides. Es viu en universos d’informació completament diferents, els quals mai no contrasten ni sotmeten a la Raó uns plantejaments que resulten més aviat consignes d’identificació i cohesió. Es menysprea tota experiència i coneixement. Per a la politòloga danesa Marlene Wind, el tribalisme és un fenomen creixent al món occidental que es caracteritza per l’abandó del sentit de classe i per fomentar actituds d’exclusió, basant-se en un fonamentalisme cultural. Substituir la política per la identitat que està “més enllà” de la política, és molt poderós, però també molt perillós i explosiu.
Des de finals de la dècada dels noranta, l’èxit econòmic i l’increment de la productivitat no tenen a veure amb els treballadors. El creixement incessant del rendiment es produeix mentre disminueixen els empleats i, alhora, els salaris mitjans i baixos no deixen de caure. Es produeix el que Andrew McAfee i Eric Brynjolfsson van definir com el “gran desacoblament”. Els ingressos salarials disminueixen mentre els beneficis creixen sense parar. El treball humà es torna menys rellevant a l’hora de generar tant creixement econòmic com en augmentar de beneficis empresarials. Així, cada generació de treballadors, que aspirava a viure millor que l’anterior, veu com deixa de funcionar l’ascensor social i desapareixen les seguretats associades al món del treball estable. Les economies postindustrials, especialment les digitalitzades, no saben com traduir el canvi tecnològic en mecanismes que assegurin un mínim de distribució i redistribució de rendes. L’esforç ja no resulta rendible.
La conclusió dels que ho pateixen, és que aquesta ja no és la seva societat i que la seva aspiració de persones humiliades no pot anar més enllà de la mera supervivència. Els efectes de la globalització combinats amb el canvi tecnològic van acabar amb el seu món. Mentrestant, els partits socialdemòcrates per assegurar-ne la pervivència buscaven una nova base de votants entre les capes urbanes més cultes. Els seus antics electors es van trobar abandonats i traïts. A banda dels efectes en determinades capes socials, aquest empobriment va assolar regions senceres, des del cinturó d’òxid nord-americà fins al nord de Gran Bretanya. Territoris on predomina la precarietat, el desistiment, la manca d’expectatives i d’ambicions, tota mena d’addiccions, conflictes familiars… Context abonat per seguir falsos déus o per a actituds identitàries extremes.
