Normalment quan en disposo a llegir un assaig, de la temàtica que sigui, acostumo a fer-ho intercalant-lo amb la lectura d'una o dues novel·les i llegint-los de manera més aviat pausada i mai d'una tirada. Això ha sigut vàlid fins que han caigut a les meves mans els assajos d’en Jordi Canal i l’Àlex Martín, «La cua de palla: retrat en groc i negre», molt recomanable i «Trets per totes bandes» del que avui us parlaré.
Va ser endinsar-me en les pàgines de «Trets per totes bandes» i no voler sortir-ne. La quantitat d'informació i, sobretot, per la a qualitat d'aquesta, que atresora m'ha mantingut enganxada a la seva lectura.
Les vegades que he tingut el plaer de poder escoltar a l'Àlex o al Jordi parlar sobre el gènere negre sempre m'he quedat amb ganes de més. Són dels grans entesos sobre el tema; jo diria més: són els ENTESOS, amb majúscules, sobre el gènere negre i això queda més que palès en aquest primer volum sobre la novel·la negra i policíaca que abasta des dels orígens de la novel·la negra fins a la dècada dels setanta.
Unes primeres paraules de l'Andreu Martí parlant sobre de la dificultat de definir que és la novel·la negra, ja ens posen en antecedent sobre què trobarem. Els autors en el primer capítol, «un problema terminològic», ens diuen que hem d'entendre el gènere negre com un macrogènere on tenen cabuda molts subgèneres (del negre) i etiquetes. I on també fan esment de les diferents maneres d'anomenar a la novel·la negra arreu del món, des del 'Polar' francès a les nostres novel·les de 'lladres i serenos'.
Els autors al llarg d'aquest primer volum fan un repàs força acurat de les diferents etiquetes que es poden englobar dins del gènere: novel·la enigma, de detectius, lladre de guant blanc, policíaca metafísica, la novel·la problema, de delinqüents, psicològica criminal, de procediment, hard boiled…, entre d'altres.
Trobem tot un capítol dedicat al gran Georges Simenon, un dels autors més prolífics en el gènere, on podem llegir les cites de diversos autors parlant de l'escriptor belga (Lieja) i el seu comissari Maigret. Capítol, que com amant de Simenon he rellegit unes quantes vegades i cada una d'elles n'he tret noves i interessant dades.
Arribar quasi al final del llibre i topar-nos amb el capítol 'la qüestió del cànon' on hi ha diferents reculls fets per estudiosos del tema i diverses associacions, pot fer que la nostra llista de lectures pendents creixi d'una forma exponencial. Arribats aquest punt el que tenim és ganes d'endinsar-nos encara més en la lectura de novel·les del gènere.
Per la gent que, com jo, ens agrada el gènere però que en tenim poca noció sobre el tema, els assajos com aquest son una font de coneixements. El llenguatge planer que fan servir l'Àlex Martín i el Jordi Canal fan que la lectura no es faci feixuga en cap moment, ans al contrari, resulta fàcil i agradable i comprensible, cosa que s'agreix.
És un llibre per experts i estudiosos del tema, sí, però també per amants neòfits enamorats de la novel·la negra que vulguin aprofundir una mica més en el tema.
