‘Un cor massa gran' és el primer llibre que es tradueix al català (i crec que també al castellà) de l'autora basca Eider Rodríguez, fet que crida poderosament l'atenció, ja que ella és una de les autores més destacades en la seva llengua.
És un recull de vint històries, no gaire llargues, però que no deixen indiferent a ningú. Totes elles arriben fins al moll de l'os del lector, tot i que són variats, que n'hi ha de molt foscos, de més colorits, de costumistes, de senzills, de força estranys… tots ells tenen un punt en comú: et sacsegem.
L'autora indaga, sense cap pietat, en la quotidianitat de la classe mitjana basca i en les roïndats de l'ésser humà. La seva prosa descarnada i sense artificis obre les esquerdes de les bones aparences i intencions per mostrar-nos les múltiples ombres que s'amaguen sota la seva façana. Prestant atenció a l'ordinari de les situacions i les relacions posant el punt de mira en els fets més imperceptibles i trivials. Posant el punt de mira en els detalls més petits i en les grans emocions que amaga l'ésser humà.
Al llarg dels contes trobem ampli ventall de narradors: primera, tercera i segona persona; els diàlegs són part de converses rutinàries entre persones afins: parents, amics, veïns que transcorren en escenaris quotidians. Tot i la brevetat dels seus textos, podem trobar-nos amb més d'un fil argumental dins d'una de les històries, com és el cas de 'L'estiu de l'Omar' on combina el que és una història d'acollida temporal amb l'inici dels jocs sexuals en la infància i també amb l'erotisme de la dona adulta. Els tres aspectes tenen rellevància i solidesa; és a dir, no estan els uns als al servei dels altres.
Com a tot llibre d'aquestes característiques, hi ha relats que m'agraden més que altres, inclús algun que no m'agrada gens. En aquest cas jo em quedaria amb 'Notícies polítiques' i'Retorn a la llavor'.
