Reconec que en començar a llegir vaig pensar que la novel·la no era gens del meu estil i que segurament em costaria avançar en la lectura. Cert, no és el meu estil, però he avançat en la lectura amb ganes i plaer.
Ester Invernon va publicar la seva novel·la a través de la plataforma Amazon, admiro la seva valentia per fer-ho i li agraeixo que em demanes que la llegís. He gaudit molt amb la seva lectura que ja d'inici ens planteja una sèrie d'interrogants als quals donarem resposta a mesura que ens endinsem en les seves pàgines.
La
Marina està de dol, ha patit una pèrdua important al mateix temps que ha esbrinat coses que li han fet mal. Per si no en tingués prou , ha de fer-se càrrec de la mare malalta, amb qui mai ha tingut una relació fluida i bona, ans al contrari. I per acabar-ho d'adobar s'ha picat amb la
Joana, la seva amiga de l'ànima. El panorama de la
Marina no és precisament per tirar coets, però ella és una dona molt més forta del que es pensa i amb l'ajut i la complicitat d'en
Jordi i en
Marcel, els seus fills, se'n sortirà molt millor del que en un inici ens podem imaginar.
Amb capítols breus, l'Ester ens va presentant la història de la
Marina i dels seus familiar i amics propers, amb un estil àgil, directa on si he de posar un 'però' seria el dels diàlegs, res greu, tanmateix a vegades m'han resultat forçats i m'han alentit la lectura. Per contra he empatitzat amb els personatges, me'ls he cregut i he tingut ganes de saber molt més d'ells i aquest punt ha compensat l'anterior.
Una història ben estructurada i plantejada a cavall entre Albons, a l'Empordà, i Barcelona, on les relacions de família, parella i amistat porten el pes de la trama, però on el perdó i les segones oportunitats —tant si parlem dels altres com d'un mateix— jugant un paper cabdal.
Un llibre per passar una bona estona lectora, per gaudir dels personatges i deixar que les emocions parlin per ells i per nosaltres.
