Ruth Rendell era una de les meves assignatures pendents des de fa massa anys. Per això quan l'editorial Males Herbes va publicar aquesta traducció vaig voler posar-hi solució.
"L'Eunice Parchman va assassinar la família Coverdale perquè no sabia llegir ni escriure".
Amb aquesta frase, que ja ens avança qui va matar a qui, comença el llibre. Sabem qui són les víctimes, qui és l'assassina i fins i tot els motius. Tot i tenir els elements principals des de l'inici, l'autora britànica, considerada com la 'Gran dama del crim', aconsegueix mantenir l'atenció del lector fins al final del llibre.
Rendell ens presenta un thriller psicològic amb una atmosfera per moments malaltissa i recaragolada, uns personatges, l'
Eunice i la seva 'amiga'
Joan, foscos, perversos, sense una espurna d'empatia cap als altres, dels quals fa un retrat minuciós, intern, on les seves pors, rancúnies i fòbies queden clarament exposades als ulls del lector.
Avançant-nos de bon inici els fets, l'autora fa una reconstrucció de les situacions que porten a aquest fatídic desenllaç. I ho fa amb el detall i l'anàlisi minuciosa dels personatges que abans citava. Mostrant-nos que el problema de l'
Eunice no és que sigui analfabeta, sinó la vergonya que ser-ho li provoca. Vol amagar-ho costi el que costi, que ningú se n'assabenti. No vol ser-ho, però no fa res per solucionar el seu problema.
Amaga la seva carència, fruit de les circumstàncies de la seva infantesa, la guerra, fent xantatge a tota aquella que ho pot sospitar, o buscant subterfugis perquè algú o altre pugui llegir el que ella necessita i no pot.
Hi ha certs moments de la història on podem deduir que les coses podrien haver anat de manera molt diferent si un personatge hagués pres una decisió completament diferent de la que pren, hagués actuat amb una mica més de precaució o hagués estat més atent amb segons quins detalls. L'exemple més clar el trobem amb la contractació de l'Eunice, plena de mentides que ningú es molesta a verificar.
