He de dir que la fantasia és un dels gèneres en els que em costa entrar. M'agraden les històries de mags i bruixes i poca cosa més. Sí que he de confessar que soc fan absoluta de Harry Potter, que he llegit totes les entregues de la saga. Que em va portar doncs a endinsar-me en les pàgines d’aquesta novel·la?, doncs les paraules d’en Neil Gaiman:’No podríem tenir un Harry Potter si no hagués existit l'escola de mags de Terramar'.
Mentre llegim ‘Un mag de Terramar’anirem trobant similituds amb els llibres de J. K. Rowling : l'escola de mags, la rivalitat entre Gedi Jaspe, la solida amistat amb en Veça, poders obscurs que persegueixen al protagonista..., però hem de pensar que Terramar va ser abans que Hogwarts. Le Guin va escriure les històries de Terramar a la dècada dels seixanta/setanta, quelcom que no podem obviar durant la lectura. Ella és la precursora d'aquest tipus de llibres i aventures, els que han arribat després s'han nodrit dels seus escrits.
Terramar és un món essencialment aquàtic; on els mars guanyen la partida a les terres. Els seus habitants poblen un immens arxipèlag en meitat d'un vast oceà del qual no es coneixen els límits. En una d'aquestes illes, a Gont, neix el protagonista d'aquesta història, en Ged a qui tothom anomena Esparver. Un jove força curiós amb unes habilitats que el portaran fins a Roke, a l'escola de mags, per començar el seu aprenentatge. Una ombra fosca i misteriosa voldrà apoderar-se de l'Esparver, que es veurà abocat a una lluita sense quarter per intentar derrocar a les forces obscures.
L'escriptura de Le Guin és meravellosa. Tot i que la història se'ns explica d'una manera relativament fàcil, hi ha un ús molt extens del simbolisme al llarg de tota la novel·la. La història flueix de meravella i et veus atrapat dins de les seves pàgines. M'ha agradat tant que penso continuar amb la saga.
